Autèntic terror en directe

Dirigida pels germans Cameron i Colin Cairnes, El último Late Night és una de les últimes sensacions del cine de terror. Té sentit. Més enllà del rum-rum a favor en festivals, i més enllà de la seva espectacular campanya promocional (no per cara, sinó per estilosa), era impossible que els fans del terror no es rendissin a l’encant d’una pel·lícula de terror com aquesta. Una pel·lícula que va per lliure, que es pren seriosament a si mateixa sense resultar supèrbia, sense perdre el seu sentit lúdic, que ens recorda la importància en el cine de terror de la posada en escena, del ritme i de la capacitat de crear un univers amb les seves pròpies regles.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Tempestes, alertes i por

La Justícia dona 15 dies al MNAC per entregar la documentació de les pintures de Sixena a la DGA

Clarament influïda per la britànica Ghostwatch (1992), El último Late Night simula l’emissió en directe d’un late night el Halloween del 1977. El seu presentador serà capaç de fer qualsevol cosa per augmentar l’audiència, fins i tot invocar el diable. És una pel·lícula amb els seus desajustos. Al posar tan ràpid les seves cartes sobre la taula, a estones s’estanca i flaqueja de ritme. I les escenes entre bambolines destorben més que aporten. Però els Cairnes ho dissimulen amb una recreació increïble d’aquells programes dels 70, una confiança total en el rostre i la veu de David Dastmalchian, i escenes d’horror ben dissenyades i executades.

‘El último Late Night’ Cameron Cairnes i Colin Cairnes (24/5/2024)