Miguelanxo Prado s’endinsa en el món de la pornografia infantil

Presas fáciles 2. Buitres és, reconeix Miguelanxo Prado, el seu "llibre més dur". "Se’m va fer etern, vaig arribar a un moment en què els vaig dir als policies que vaig consultar que no em donessin més informació. Vaig arribar a penedir-me d’haver-me ficat en això". Es refereix el premi Nacional de Còmic al "moralment inquietant" tema de la pornografia infantil, sobre el qual posa el focus en la seva nova incursió en el gènere negre de denúncia social, que arriba a les llibreries aquest divendres de la mà de Norma Editorial. "En els últims anys les tecnologies s’han desenvolupat de tal manera que ara, amb un dispositiu mòbil, es produeix un accés fàcil i directe del victimari a la víctima: nois i noies es fiquen sense saber-ho a la gola del llop creient falsament que a l’altre costat de les xarxes socials hi ha un adolescent com ells. Hi haurien d’haver mòbils dissenyats estrictament per a adolescents, algú hauria d’avaluar per què anem amb un smartphone de 600 euros a la butxaca", adverteix l’autor de Ardalén i Traç de guix, després del seu pas pel Còmic Barcelona.

Desencadenant real

El 2016, Prado (la Corunya, 1958) presentava a Presas fáciles 1. Hienas els inspectors de la policia Olga Tabares i Carlos Sotillo investigant unes morts connectades amb el suïcidi d’una parella d’avis que estaven a punt de ser desnonats i víctimes del frau bancari de les preferents. Ara, reuneix en un integral aquella història, a color i en format més gran, junt amb aquest nou cas que comença amb el suposat suïcidi d’Irina, estudiant model. Aquí, adolescents; abans, ancians: "Les víctimes són preses fàcils. Les dues històries són ficció, però el desencadenant van ser notícies del diari. No tenia pensat fer cap sèrie, però aquesta segona em permetia reprendre aquesta parella de personatges –Tabares i Sotillo– que m’havien caigut bé, desenvolupar-los i conèixer-los millor".

La relació entre els dos policies més enllà de la comissaria, en un planetari o a bord d’un veler, ha proporcionat a Prado moments de distensió durant els dos anys en què ha treballat en aquesta trama de pornografia infantil i pederàstia. "Els policies especialitzats en aquests casos –com el que apareix al còmic– tenen les taxes més altes d’abandonament i depressions. Un pederasta no et matarà, però te l’emportes a casa. La seva única via d’entrada a aquest món és crear perfils per entrar en aquests fòrums i intentar estirar el fil. Tenen una sensació d’impotència perquè després d’hores i hores de feina i esforç només detecten la punta de l’iceberg i després de la batuda és molt difícil aconseguir càrrega probatòria", lamenta.

Notícies relacionades

Com enamorar sense cursileries

Una òpera de nova creació

Els policies que van informar Prado li van explicar que pedòfils i pederastes "sempre tenen una excusa moral per justificar-se o treure gravetat a la seva conducta, es diuen que no és una cosa tan dolenta, però per al consumidor no hi ha excusa possible. Em vaig esforçar perquè en la història no tinguessin escapatòria moral". "A Hienas, les motivacions econòmiques del depredador eren clares. Però, en aquest cas, els criminals que mouen aquests materials pornogràfics són a distància. De vegades són gent que és a casa seva, poden ser metges o professors o una mare immigrant abandonada per la seva parella i desesperada que ven els seus fills. És transversal: no importa la classe social, el país, l’edat o la professió. És qüestió d’estadística, en una població de X milions d’habitants, hi ha X persones enganxades a la pornografia infantil", recalca el multipremiat dibuixant.

Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2007, Prado anunciava l’any passat que deixava la direcció del festival de còmic Viñetas desde o Atlántico, en què estava al capdavant des del 1998, entre altres motius per les limitacions econòmiques públiques. Tampoc té intenció, assegura, de seguir al camí del díptic negre protagonitzat per Tabares i Sotillo. "Només d’imaginar dos anys més treballant de vuit a deu hores sol i dia rere dia, un tema tan dur com aquest, m’agafa una esgarrifança. Necessito canviar d’aires". Tot i que, reconeix, tampoc pensava donar-los vida més allà de Hienas.