Ragnar Jónasson, misteris ‘made in’ Islàndia

Amb 17 anys, Ragnar Jónasson (Reykjavík, 1976) es va embarcar en la traducció a l’islandès de les novel·les d’Agatha Christie que des dels 13 tant el van enganxar com a lector. Va ser la gran dama del crim, confessa al seu pas per Barcelona, la que el va encaminar a escriure novel·la negra. Va debutar amb la que es va convertir en la pentalogia Islàndia Negra (al final es va animar amb un sisè llibre, que es publicarà aquí a l’octubre), protagonitzada pel policia novell Ari Thór. Després d’aquesta, amb La dama, va assumir "un repte diferent", amb un personatge femení i a punt de jubilar-se, i va iniciar la trilogia (ja n’està escrivint un quart cas...) de la inspectora Hulda Hermannsdóttir. Ara presenta la segona entrega, L’illa, (Columna / Seix Barral), amb l’estrena en potència de la versió televisiva, amb l’actriu Lena Olin i dirigida per Lasse Hallström.

"Vaig buscar barrejar la tradició escandinava més fosca amb una mica del misteri dels llibres d’Agatha Christie, que són molt populars a Islàndia. Al ser una illa en la qual, a més, quan arriba l’hivern, poc més pots fer que estar a casa, té una mica de misteri d’habitació tancada", explica Jónasson sobre el seu país, "un dels més pacífics del món, on tothom es coneix i es respecta", assegura. "Té uns 400.000 habitants i una taxa de criminalitat molt baixa. La població està creixent i potser hi ha alguns crims més que abans, però és normal, forma part de la naturalesa humana", assenyala el també advocat, amant de l’edat d’or de la novel·la negra tant britànica com nord-americana i amb la britànica PD James o els nòrdics Stieg Larsson i Jo Nesbo entre les seves fonts d’inspiració. De fet, apunta, amb Agatha Christie en ment, s’ha plantejat situar una novel·la a l’Anglaterra de 1930.

Davant aquesta més baixa taxa de delictes, "perquè els crims siguin creïbles", busca casos antics per a la seu protagonista. "Per això vaig decidir que la sèrie de Hulda seria un viatge enrere en el temps. D’aquesta manera es va descobrint el personatge capa a capa, els seus secrets amagats durant 10 o 20 anys, la seva evolució". A La dama (premi dels lectors del festival València Negra), el lector la coneix complerts els 60; a L’illa, la veu 15 anys abans, traçant una connexió entre la mort d’una jove en un retrobament d’amics en una illa deshabitada i una altra mort dins del mateix grup ocorreguda una dècada abans quan una parella passa un cap de setmana en un remot fiord.

"La Hulda més jove és més innocent i optimista, però la vida la tractarà malament i al final és més cínica i dubta més de la justícia", constata sobre la seva protagonista, inspirada en part en la seva mare, la seva sogra i altres dones del seu entorn. "Islàndia és un país amb molta igualtat entre homes i dones, on està molt arrelat el concepte d’igualtat de gènere. De fet vam tenir la primera dona al món elegida presidenta democràticament [Vigdís Finnbogadóttir]", celebra qui ha escrit a quatre mans una novel·la (Reykjavík) amb la primera ministra islandesa, Katrín Jakobsdóttir, que ara es presenta a les pròximes presidencials. "Ella és molt intel·ligent, però va ser surrealista tirar el llibre endavant. Va ser estrany i dur trobar temps per a això perquè ella sempre estava de viatge i de reunions".

Sagues islandeses

Notícies relacionades

Com enamorar sense cursileries

Una òpera de nova creació

Davant el poc crim que pateix Islàndia, sorprèn que en aquest recés de pau en els últims anys hagin sorgit exponents del noir com Arnaldur Indridason, Yrsa Sigurðardóttir o el mateix Jónasson, també advocat, que suma 420.000 llibres venuts. "Tot i que la novel·la negra islandesa pot dir-se que ha nascut aquest segle, sí que tenim tradició d’explicar relats des de l’edat mitjana i, de fet, tenim les sagues islandeses de navegants que venien de Noruega que gairebé semblen thrillers perquè hi ha assassinats, venjances... i formen part de l’ADN islandès".

Jónasson, que va treballar com a periodista d’informatius de la ràdio i la tele públiques i va fundar el festival Iceland Noir, està ara immers en una quarta entrega de Hulda (La tempesta, prevista per al 2025). "Quan vaig començar amb ella tenia clar que seria una trilogia, però vaig veure el treball de Lena Olin a la sèrie, que és increïble i brillant, i vaig pensar que era necessari un llibre més. En soc productor executiu, però em vaig limitar a asseure’m i aprendre com funciona el món de les sèries".