Delcy, i s’ha acabat la diversió...

En efecte, aleshores havia arribat Delcy Rodríguez i semblava acabar-se la diversió, almenys per als partits de la dreta espanyola –Partit Popular– i ultradreta –Vox– i els mitjans de comunicació que la impulsaven com a mascaró de proa tenint en compte que va ser ella qui va demanar a Trump la intervenció des del moment en què va rebre el Nobel de la pau i qui va recolzar, tot just conèixer-se l’entrada en vol rasant de l’aviació nord-americana sobre Caracas i altres ciutats, el 3 de gener a la matinada, l’intent de cop d’Estat i el segrest del president Nicolás Maduro.

L’última notícia física, per dir-ho així, que es tenia de la vicepresidenta executiva es remuntava a divendres passat, 2 de gener, quan Maduro va rebre al Palau de Miraflores Qiu Xiaoqi, enviat especial de Xi Jinping, retransmès en directe pel canal estatal Venezolana de Televisión (VTV).

Dissabte es va poder sentir la vicepresidenta executiva al matí en una conversa telefònica amb VTV, sense imatge, en la qual assegurava que desconeixia el parador de Maduro i de la seva dona, Cilia Flores, mentre exigia als EUA una prova de vida immediata dels tots dos.

Ara bé, ¿on era Delcy Rodríguez? L’agència Reuters va informar a les 15.14, hora peninsular espanyola, que es trobava a Moscou. És a dir, la primera declaració seva, sense imatge, per telèfon, va poder fer-se des de la capital de Rússia. Pel que sembla, altres informacions donaven compte que s’havia desplaçat a la capital russa amb altres alts càrrecs del govern de Maduro.

¿Els seus contactes amb Marco Rubio, secretari d’Estat i arquitecte de l’operació de segrest de Maduro, van tenir lloc a Washington-Moscou? ¿O ella havia d’estar fora de Caracas quan passessin els fets que van conduir al segrest del president? No ho sabem. Però Trump sí que sabia que ahir ella juraria com a nova presidenta.

Trump va explicar dissabte que el seu pla preveu la possibilitat d’un nou i segon atac de conseqüències més devastadores si no es compleixen els seus objectius: recuperar el petroli que, segons ha tornat a remarcar, Veneçuela va robar als Estats Units. És una referència a la primera nacionalització dels hidrocarburs de 1976 (operació amb pagament a les empreses nacionalitzades) per part del Govern del president Carlos Andrés Pérez, i a la segona, que va ser més completa i definitiva, d’Hugo Chávez.

Però també, a part d’advertir sobre un nou i segon atac més devastador –incloent-hi la possibilitat d’envair amb tropes el territori veneçolà–, Trump va confiar en les possibilitats d’assolir els seus objectius. Així, ha fet saber en cercles empresarials la professionalitat de Delcy Rodríguez, que es considera l’autora del recent "miracle econòmic", amb taxes de creixement del 9% anual del PIB el 2024 i 2025, segons dades de la Comissió Econòmica d’Amèrica Llatina (CEPAL), organisme de l’ONU.

I, particularment, Trump i Rubio han valorat informes de les multinacionals petrolieres dels EUA segons els quals l’actual presidenta també ha exercit un paper rellevant en la recuperació dels nivells de producció del petroli després d’uns quants anys d’estancament. Una delegació d’executius de les multinacionals està fent les maletes per portar a Caracas projectes d’inversió de l’ordre dels 500 milions de dòlars en diversos anys.

Trump i Maduro van parlar el 21 de novembre del 2025 per telèfon. Segons Trump, i també segons Maduro, es van estudiar projectes d’inversió de les multinacionals del petroli dels EUA, algunes de les quals, com Chevron, encara treballen a Caracas. Trump, però, segons va explicar en la roda de premsa, volia que se n’anés i li va oferir un exili fora de Veneçuela, cosa que Maduro va rebutjar.

Fem-ho, Delcy, però sense el teu cap

En vista de la roda de premsa –suposant que el president Trump digui res que s’assembli a la veritat, la qual cosa ja és molt suposar–, es perfila una situació en la qual l’Administració Trump pretén obtenir els seus objectius –bàsicament, el petroli– sense un enfrontament amb la població veneçolana mobilitzada que pogués donar lloc a una revolució al Carib. Amenaça de reprimir de manera devastadora qualsevol resistència, però ara mira de negociar amb el Govern bolivarià. És com si Trump i Rubio, suposant que Maduro els oferís entrar en la producció de petroli com han dit –i com també ha admès el mateix Maduro a l’explicar el seu contacte amb Trump–, diguessin: fem-ho, Delcy, però sense el teu cap.

Ahir, la flamant presidenta va denunciar "l’agressió sense precedents contra la República Bolivariana de Veneçuela [...] per permetre la captura dels nostres recursos energètics, minerals i naturals. Vet aquí l’objectiu veritable".

Delcy Rodríguez pot ser presidenta per noranta dies i prorrogar per noranta dies més el seu mandat, segons la Constitució Bolivariana, i convocar eleccions. Tindrà sobre el clatell l’alè de Marco Rubio.

Notícies relacionades

La neu col·lapsa París i obliga a activar el nivell 3 d’alerta

Trump confirma que està «al capdavant» de Veneçuela i la seva transició

Ara bé, en política interna espanyola, Feijóo dissabte va poder aprendre una lliçó: va perdre l’oportunitat per callar i evitar la patinada de promoure la seva heroïna María Corina Machado.

És patètic el missatge de Cayetana Álvarez de Toledo, que es va donar per al·ludida, en el qual deia al president dels EUA: "Això que ha dit és fals. María Corina ja és la líder indiscutible del poble veneçolà".