Luis Mateo Díez: "No hi ha res que m’interessi menys que jo mateix"

En una cerimònia presidida pels Reis i a la qual van assistir diverses personalitats de la cultura i la política, entre ells el president del Govern central, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, Luis Mateo Díez (Lleó, 1942) va fer un repàs de la seva vida literària, les seves lectures i la seva escriptura des de nen en el discurs pronunciat després de rebre el guardó. I va reconèixer la seva "precària incapacitat per escriure" el que li passa: "El que en la meva existència passa, que la meva biografia proposa, res m’interessa menys que jo mateix, i ho dic amb una radicalitat sospitosa".

La "conquesta de l’aliè"

I és que aquest escriptor i acadèmic de la RAE, creador del mític territori imaginari de Celama, va indicar que explicar la vida ha sigut sempre la seva aspiració, que ha viscut la literatura en la "conquesta de l’aliè" i que Don Quixot li va arribar de nen com un heroi "entranyable", fins que va començar a saber que es tractava més aviat d’un "antiheroi" a qui es van anar assemblant els seus personatges, que són més aviat "herois del fracàs".

Precisament, l’escriptor lleonès, l’únic que ha rebut en dues ocasions el Premio Nacional de Narrativa i el de la Crítica i que té també el Nacional de las Letras, va rebre el Cervantes per "ser un dels grans narradors de la llengua castellana, hereu de l’esperit cervantí, escriptor davant tota adversitat, creador de mons i territoris imaginaris", va destacar el jurat.

Vestit amb un jaqué, que com va confessar als periodistes està acostumat a portar en ocasions per la seva condició d’acadèmic però que de vegades li recorda el comte Dràcula, l’escriptor va recordar que des de petit va tenir necessitat d’escriure per explicar les coses més alienes al que li passava i com això li produïa un efecte beneficiós. I "el llibre que vaig escoltar amb més delit i aprofitament, en alguna d’aquelles versions apropiades dels nostres clàssics, va ser Don Quijote de la Mancha, i puc recordar molt bé el matí de la seva primera lectura", va recordar Luis Mateo Díez.

Don Quixot li va arribar per quedar-se i a poc a poc, en el món que va anar creant com a escriptor, els éssers de ficció tenien "una incerta imatge quixotesca, una atrabiliària fisonomia de perdició i extraviament, a la qual no li era accidental la fragilitat de la seva voluntat lluitadora per la vida, l’afany de viure-la i de suportar-la amb el rendiment de la generositat". No obstant, va dir, els seus personatges, que no li pertanyen, tenen "una incerta heroïcitat, tan cervantina i quixotesca, en favor d’una imaginació alliberadora i redemptora, sent potser herois del fracàs": "A ells viu entregat, ja que són ells els que em salven a mi", va afirmar el guardonat.

Es troba ara literàriament, segons va assenyalar, "amb la inquietud d’un octogenari de salut raonable, i consciència de les absències corresponents, ja que l’edat que procura supervivència fa irremeiable alhora el curs de les desaparicions".

El cervantí i l’universal

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

També va intervenir en l’acte el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que va destacar per la seva banda que en l’univers inconfusible creat per Mateo Díez als seus llibres "hi brillen el cervantí i l’universal de la tradició oral". Perquè és "un gran conversador, amant del tracte amb els seus amics, que són molts i bons, i gaudeix del do de saber explicar històries", cosa que plasma a les seves obres amb un llenguatge "personalíssim" que beu dels "contes de la vora del foc de la seva infància", d’aquestes reunions durant les nits d’uns hiverns que eren llarguíssims i molt durs.

Devot i fidel amant del cine, per a l’escriptor la ficció és "més interessant que la vida mateixa", com va ressaltar el ministre, que va destacar els personatges "idealistes, quixotescos" i herois del fracàs que poblen les seves històries, que també contenen "manifestacions d’un humor que s’assenta amb freqüència en l’element tragicòmic".