Alícia Gorina viatja amb ‘Ifigènia’ a la tragèdia grega

Alícia Gorina viatja a l’origen del teatre amb Ifigènia, una tragèdia grega basada en el sacrifici de la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra. Tres anys després d’estrenar la seva versió de Las vírgenes suicidas, que va titular Aquell dia tèrbol..., Gorina torna al Teatre Lliure amb un muntatge basat en dos textos d’Eurípides de fa 2.500 anys d’aquesta nefasta cadena de violència que es perpetua al món al llarg de la història, en especial contra les dones. "Volia continuar explorant el personatge de la jove verge que mor aquesta vegada amb una obra predramàtica: un teatre lligat a un ritual o formes arcaiques i ancestrals, una mica atàvic", assenyala la directora. "És una proposta molt essencial i austera, basada en el treball actoral." S’estrena demà a Montjuïc i estarà a la cartellera fins al 2 de juny.

Pere Arquillué (Agamèmnon i Orestes), Emma Vilarasau (Clitemnestra i Ifigènia de gran), Marta Ossó (Igifènia de jove), Pau Vinyals (Aquil·les), Albert Pérez (Menelao) i un cor que parla, actua i canta format per Cèlia Castellano, Daniela Fumadó, Júlia Genís, Laura Roig i Neus Soler defensen el muntatge. Gorina ja havia treballat abans amb Arquillué i Ossó a Blasted, de Sarah Kane, però mai amb Vilarasau. La directora ha aixecat el projecte treballant estretament amb tot l’equip, format per Albert Arribas (dramatúrgia), Sílvia Delagneau i Josep Iglesias (escenografia) i Adriana Parra (vestuari).

"Ha sigut un viatge meravellós", assenyala Vilarasau, satisfeta amb els assajos, que, segons reconeix, no van ser fàcils al principi. "És una manera diferent de treballar i de veure aquesta tragèdia. Els personatges masculins d’Agamèmnon i Aquil·les no tenen en aquesta obra res d’herois. Són més aviat patètics". Per a Arquillué, premiat intèrpret, ha sigut un plaer retrobar-se amb la popular actriu en escena, així com submergir-se en "un teatre no psicològic que va a les emocions més pures".

Mirada crítica

"El meu objectiu era canviar l’imaginari de la verge sacrificada", diu Gorina. "La nostra proposta vol entendre primer per què Ifigènia decideix assumir el sacrifici. Segon, mostrar com la violència heretada dels pares d’Ifigènia i per Orestes pot arribar a l’absurd. I tercer, veure l’obra amb una mirada crítica convertint el cor en un homenatge a totes les joves que han sigut víctimes de les estructures patriarcals".

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

La dramatúrgia utilitza dos textos d’Eurípides, Ifigènia a Àulida i Ifigènia a Tàurida, però també alguns passatges d’altres obres del mateix autor: Orestes i Electra. "A l’obra hem recuperat l’assassinat de Clitemnestra per part del seu fill, així com el judici posterior, del qual surt innocent. Aquest assassinat i la seva impunitat representen el pas d’una societat arcaica matriarcal a una societat moderna patriarcal. Ifigènia és víctima d’aquesta societat patriarcal i la democràcia també perquè tot això passa a Atenes. Per a nosaltres, la democràcia és un règim patriarcal corromput en origen".

Ifigènia explica la història de la filla del rei Agamèmnon i Clitemnestra, que ha de ser immolada per apaivagar la deessa Àrtemis. Només així el vent bufarà i permetrà als exèrcits grecs arribar a Troia i recuperar Helena. Al principi, Ifigènia suplica al seu pare que no la matin però ella mateixa acaba acceptant el seu destí. Quan estava tot disposat per al seu sacrifici, en l’últim moment Àrtemis la salva i la trasllada a l’estranger, a Tàurida. Allà, convertida en la seva sacerdotessa, la seva missió serà sacrificar tot estranger que arribi a l’illa. Però quan lustres després el seu germà Orestes arribi a les seves costes, alguna cosa passarà. Les dues obres s’ofereixen sense pausa, en un escenari que es transforma com per art de màgia gràcies a la il·luminació de Raimon Rius. "Aquest mateix recorregut que Ifigènia ha de fer abans d’arribar a l’altar del sacrifici és el que haurà de fer el públic a l’entrar", apunta la directora.