Ni humor, ni química, ni res memorable

Tot i que a estones fingeixi ser una barreja de cine d’aventures i comèdia romàntica en la línia de Darrere el cor verd, Freelance ben just es pot considerar una pel·lícula. Sí, s’hi han invertit 40 milions de dòlars i té tant una base argumental com un repartiment encapçalat per dos actors agradables, John Cena i Alison Brie, però no només no ofereix dosis mínimes de química entre ells, ni d’humor, ni de coreografies solvents d’acció ni de res memorable, sinó que, pitjor encara, dona poques mostres d’intentar-ho.

El seu protagonista és un antic soldat reconvertit en guardaespatlles d’una periodista que té com a missió entrevistar el dictador d’un país sud-americà, i que es veu embolicat en un intent de cop d’Estat ple de tirotejos, persecucions, crítiques beneites a les grans corporacions i pinzellades de paternalisme racista en el retrat de la població local. Se suposa que cap d’aquests tres personatges són els que semblen ser, però és que ni ells pensen o actuen com a gent real, ni resulta fácil entendre per què els passa el que els passa. El francès Pierre Morel mai va donar mostres de ser més que un director d’actioners intermitentment solvent, però res en la seva filmografia prèvia ajuda a explicar aquesta deixadesa.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

‘Freelance’

Pierre Morel (Estrena: 5/4/2024)