La dieta d'Antoni Gaudí: extremadament senzilla i molt poc original

L'origen de la creativitat d'Antoni Gaudí ja s'ha estudiat des de tots els àmbits, fins i tot des de la seva relació amb el menjar, una cosa que també revela part de la seva personalitat.

Des de jove, el referent del modernisme català va tenir una salut fràgil: patia de reumatisme articular, una malaltia crònica que causa inflamació i dolor a les articulacions.

També va patir altres problemes de salut, com febre reumàtica i febre de Malta. Per tot això, va optar per medicines naturals i va començar un estil de vida pur.

Medicina alemanya

Per tractar les seves malalties, va seguir els corrents del metge alemany Sebastian Kneipp, un defensor de dietes a base de fruites i verdures, exercici a l'aire lliure i banys d'aigua freda.

Per tant, als 40 anys es va fer seguidor del naturisme vegetarià, una dieta basada en aliments vegetals frescos, de temporada, una alimentació que excloïa la carn i el peix, cosa que va provocar un canvi radical en la seva vida.

L'arquitecte creia que la dieta no aportava beneficis únicament a la seva salut física, sinó que evitar menjar aliments d'origen animal i limitar la quantitat que ingeria ajudava a mantenir la ment enfocada en la seva carrera artística i en la seva convicció espiritual.

Dieta de Gaudí

Antoni Gaudí, doncs, no menjava carn ni peix: vivia a base d'una dieta molt senzilla, pràcticament vegetariana, i basava el seu estil de vida en el naturisme, un moviment que promou la salut a través del que és natural i la moderació.

Els aliments que menjava habitualment eren fulles d'enciam o escarola crues, amb oli d'oliva verge extra, fruits secs com avellanes i ametlles, i fruita fresca, que preferia si era collida directament de l'arbre.

Notícies relacionades

Els arquitectes còmplices de Gaudí que amaguen set grans icones de Barcelona

Multes de 500 euros per portar la balisa V16 a la guantera però no dur un document fonamental per a la circulació

Així mateix, evitava condiments considerats com més pesants, com la sal o l'ús excessiu d'espècies.

De fet, molts dies, el seu dinar consistia en una amanida lleugera o una barreja de verdures triturades, amb llet i aigua, i un grapat de nous.