Que sembli un desastre

1
Es llegeix en minuts
Que sembli un desastre

EFE

Posar-te a fer una cosa que no saps fer produeix una estranya emoció. No posar-t’hi, i deixar-ho en mans d’algú que sí que en sàpiga, potser també. Però de tant en tant l’esperit d’aventura, l’alegria de la ignorància, el nihilisme fins i tot, es manifesten amb prou força per aconseguir que t’impliquis en empreses que no domines, i que deixi d’importar-te el resultat, que, el més segur, no serà excel·lent. Hi ha un moment, a Elogio de las manos de Jesús Carrasco, en què el narrador confessa que a la casa ruïnosa a la qual ell i la seva família van arribar el 2011, per passar-hi algunes temporades de descans, "solia emprendre tasques noves per a les quals no estava preparat. Simplement m’hi posava".

Notícies relacionades

Podien gaudir de l’ús provisional de la vivenda mentre el seu titular real esperava a aconseguir el finançament necessari per fer-la enderrocar i al seu lloc construir-hi algun dia apartaments. Això podia trigar setmanes, mesos o anys. Mentrestant, per tornar habitable la casa l’havien de sotmetre a contínues reparacions. El plaer residia a fer-ho amb les pròpies mans, no a deixar-ho a les mans expertes d’altres. "De vegades les coses sortien malament, en d’altres se satisfeia una necessitat, i, de tant en tant, aconseguia resultats acceptables. El que anava aprenent era a dissociar el resultat de la iniciativa", afirma el narrador.

La manera en què un decideix fer certes coses, alienes en general a les seves destreses, condueix no poques vegades a un petit desastre, però ¿i què? El goig, per a alguns, es troba precisament aquí, a fer-ho de tal manera que, si bé no desemboca en una cosa sublim, "ens expressi en cada gest". És sabut que existeixen habilitats que tu no aconseguiràs adquirir, desenvolupar, perfeccionar, i que segurament acabaran per sotmetre’t. Però, com escriu Carrasco, "fracassar en el que em proposava no era la fi del món, sinó l’única forma possible de ser-hi". Al final, la novel·la t’ensenya que un dels encants de la vida és que alguns propòsits no surtin bé, però tinguin la forma de les teves mans.