‘El favor’, una comèdia sobre l’amistat i la paternitat

El Cesc, un home de quaranta i tants, vol ser pare. Fa anys que ell i Clara, la seva dona, ho estan intentant i no ho aconsegueixen, així que organitza un sopar per demanar un petit favor als seus millors amics. ¿Estaran disposats a donar esperma perquè puguin tenir descendència? Aquest és el punt de partida d’El favor, una comèdia escrita per l’actriu Susanna Garachana, que debuta com a autora amb aquesta obra que comença funcions al Teatre Goya avui. S’hi plantegen qüestions espinoses i serioses amb humor. ¿Fins on estaríem disposats a arribar per un amic?

Ironia i pulles

Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez interpreten aquesta obra en què la ironia, les bromes i les pulles que es llancen habitualment un grup d’amics que es coneixen des de la infància s’han de deixar de banda per tractar un tema molt seriós. ¿Sabran fer-ho? ¿Què implica veure créixer un fill biològic que tu no criaràs? Són molts els temes que apareixen davant aquest favor que demana el Cesc, dissenyador d’interiors, als seus amics de tota la vida en el transcurs d’un sopar a la seva magnífica casa. Tots els seus amics, per cert, sí que tenen fills.

Acostumats a riure’s de tot, quan el Cesc deixa anar la bomba amb la seva petició, tot canvia. La pressió social cap a les dones que no aconsegueixen concebre es trasllada a un home. Les coses estan canviant, opina el director, "tot i que ja sabem que els canvis mai són ràpids".

"L’obra està escrita amb molta ironia i molta veritat", assenyala el director de la peça, Xavier Ricart. "Interpel·la el públic d’una manera amable. Crec que molts homes que vegin la peça la recomanaran a d’altres". I ¿què pensa la dona del Cesc? Ella no apareix a l’obra físicament, però sí amb una veu en off interpretada per Cristina Genebat.

Garachana evita l’humor groller, escatològic, i fins i tot les paraulotes han estat vetades. "Té un humor molt català", va assenyalar César Martínez, director d’art i continguts del Grup Focus. El productor no va dubtar a apostar per aquesta obra que serà interessant de veure al Goya, on acaba de triomfar una altra peça protagonitzada únicament per dones, La trena. ¿Està canviant la tendència?

"Veure’ls a ells parlar"

Notícies relacionades

La Oreja de Van Gogh, amb Amaia Montero de nou, torna als escenaris: concert al Sant Jordi el 2026

Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor

"A mi em venia de gust veure’ls a ells parlar d’aquests temes, perquè estem acostumades a veure dones parlar-ne. Per això em va semblar interessant veure què podia passar en la lluita interna que sorgeix en ells arran d’aquesta petició, la seva visió sobre la paternitat, l’amistat. ¿Fins on estaries disposat a arribar per un amic?", es pregunta l’autora.

Assegura que no volia dirigir l’obra i que ara està encantada amb el resultat que li ha tret al text la posada en escena de Ricart i el seu sòlid repartiment. Tots asseguren haver-s’ho passat molt bé en els assajos i haver-se replantejat moltes preguntes. Esperen que el públic faci el mateix, que primer rigui però que també se senti al·ludit i debati obertament sobre temes que, en general, no solen aparèixer en les converses entre amics.