La humanitat i la tragèdia a través de la nuesa

Explica Olivier Dubois que el que cataloguem com l’ésser humà no significa humanitat, i que "és la pròpia humanitat la que es converteix en la nostra tragèdia". "La humanitat és un concepte desdibuixat que es va qüestionant mentre el context social es va reescrivint", explica el coreògraf francès, que, deu anys després de la seva estrena, ha reinterpretat Tragédie, un poema coreogràfic que empeny l’espectador a sentir el món de la manera més íntima, natural i pura. 18 intèrprets, homes i dones en la seva nuesa més real, caminen, piquen a terra, corren, s’aixequen, apareixen i desapareixen en una dansa infinita que agita aquells que la veuen, però també els que la interpreten.

Ara es presenta en dues úniques funcions l’obra Tragédie, new edit: avui i demà al Mercat de les Flors . Un espai que acull per tercera vegada les obres de la companyia Olivier Dubois, director del Ballet du Nord entre 2014 i 2017 i considerat un dels coreògrafs més radicals del nostre temps. El 2012 va presentar Tragédie al Festival d’Avinyó, i des del moment en què es va estrenar ja es va convertir en una peça única dins del món de la dansa contemporània.

Al llarg dels anys, Dubois ha desenvolupat desenes de peces, basades moltes vegades en elements de la tragèdia grega, poesia i literatura. La seva obra qüestiona el passat, però també el present i el futur. La història que arrosseguem és part de nosaltres i això s’evidencia en les seves obres.

Les obsessions i les ferides han sigut sempre el motor principal de creació artística de Dubois. Sense deixar de banda les noves perspectives socials i les noves sensibilitats, presenta un projecte readaptat, assumint les vulnerabilitats i les pors i integrant-les en un conjunt vibrant i primitiu, però d’una bellesa exquisida en tot el seu conjunt.

Destaca el treball rere les bambolines, que és molt més exigent del que sembla. Per a la seva obra Auguri –dins de la seva trilogia Étude critique pour un trompe-l’oeil– van treballar durant mesos amb l’equip olímpic francès d’atletisme. Es tracta d’un repte que va més enllà del pla físic i el mental i que, en paraules de Dubois, "ballar-lo és gairebé com una droga, és addictiu".

Esgotadora i regeneradora

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Qualsevol creació neix de les entranyes, a partir d’un sentiment o d’una percepció molt íntims. La interpretació d’aquesta Tragédie, new edit és esgotadora i alhora regeneradora. I per poder explicar-la, requereix la nuesa. Una nuesa desconstruïda històricament, cíclica, acceptada i rebutjada segons els contextos històrics i socials. ¿Què és la nuesa? Olivier Dubois es repeteix diverses vegades aquesta qüestió. Afegeix, entre rialles, que aquest tema li donaria per a un extens debat.

Com aconseguir allunyar la construcció social o el tabú que genera la nuesa per posar al capdavant el que signifiquen aquests moviments, aquests cops, aquestes caigudes. Tot depèn de la mirada de l’espectador.