Les conseqüències de l’herència

Després d’un impactant debut amb Custodia compartida (2017), centrada en les relacions tòxiques i violentes entre una parella tot just divorciada, Xavier Legrand ha trigat sis anys a realitzar una altra pel·lícula. Temàticament, alguna cosa del seu anterior film és present en aquest, tot i que no podem revelar el que converteix l’existència del seu protagonista en una experiència angoixant. Formalment El sucesor s’aparta de Custodia compartida almenys en els seus primers 20 minuts, en què veiem l’existència quotidiana del director artístic d’una famosa casa de moda parisenca: Legrand el filma en consonància al seu treball i la seva forma d’entendre la vida.

Però el relat fa un gir quan ha de viatjar a Montreal pel funeral del seu pare. Legrand mostra primer els símptomes que comença a patir el protagonista. I després, ja amb una estètica més claustrofòbica, el posa davant el mirall aquós d’un aspecte familiar. El resultat és una mica estrany, no satisfactori del tot, però molt personal. Legrand porta al límit alguns aspectes de la seva història, una cosa que ja va fer en la part final de Custodia compartida. S’arrisca, i tot i que pot resultar incomprès, demostra una gosadia molt a tenir en compte en temps d’asèpsia generalitzada.

Temes:

Moda Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris