"Negar el canvi climàtic és com dir que la Terra és plana"

Jon Kortajarena (Bilbao, 38 anys) no ha vingut en aquesta ocasió a la secció de moda i tendències del Club d’Estil a parlar del seu personatge Caballero, aquest presentador farloper de la tele dels 90, que interpreta en la sèrie El inmortal de la qual Movistar+ va estrenar la seva segona temporada el mes passat. Ni a comentar la seva última sessió de fotos amb la seva íntima amiga i també top Esther Cañadas, per a la firma capil·lar de Balmain. No, aquí el supermodel i actor es despatxa a gust contra els negacionistes del canvi climàtic i explica els seus gestos personals per salvar el planeta. Clama contra "la dictadura de l’utilitzar i llençar", i anima a recórrer a la segona mà, a la campanya de Wallapop El que necessitem nou, un al·legat a favor d’atorgar una segona vida a la roba i als productes que ja tenim.

¿Quan es va adonar que calia fer alguna cosa pel planeta?, ¿quan va començar la seva consciència ecologista?

Va ser a través de la meva tieta. Ella treballava en un supermercat i em va explicar com, amb petits gestos, va poder canviar certs hàbits de consum entre els veïns. Això em va inspirar a canviar els meus propis hàbits de consum i potser inspirar una altra gent per fer-ho també. Anem aprenent junts.

¿Quins van ser aquests primers gestos quotidians que va canviar?

Prendre consciència de com està el planeta va ser el més impactant. I veure com de malament que està organitzat el món quant a la protecció dels nostres recursos naturals. Tenia més fe en què les autoritats fossin més responsables, però clarament no és així.

¿Quines coses va deixar de fer perquè contaminaven o afavorien el consum excessiu?

Reduir a un parell de vegades al mes el meu consum de carn, comprar més productes km 0, reduir en tot el possible el consum de plàstic i, sobretot, reutilitzar. Evitar al màxim utilitzar i llençar.

Amb la campanya de Wallapop ha rebut molts elogis per contribuir a la conscienciació del consum responsable, però també algunes crítiques. ¿Què respon als crítics?

És que tampoc tinc gaire cosa a dir. La gent que viu en la crítica no canviarà la seva manera de veure la vida per molt bé que ho facis. Sempre hi haurà una esquerda per ficar-hi el dit, i el ficaran perquè és la seva manera de viure i on se senten a la seva zona de confort. Però hi ha un altre tipus de públic que sí que veu el valor d’alçar la veu per intentar protegir alguna cosa, que a sobre és de tots per igual... Entenc que no és personal i no m’afecta. Però, en canvi, m’agrada molt veure la reacció positiva de la gent, que ha sigut la gran majoria, perquè crec que és una manera de la societat de dir al món: no podem continuar així i volem canviar les coses.

¿Com va col·laborar amb la Fundació Al Gore i amb Greenpeace?

Conferències, expedicions... De diferents maneres, però totes relacionades amb el medi ambient.

¿Quina opinió li mereixen els que encara continuen negant que estiguem immersos en un canvi climàtic?

Doncs la mateixa que els que opinen que la Terra és plana.

Va arribar a escriure a Pedro Sánchez expressant-li la seva preocupació per la crisi climàtica. ¿Què li va contestar? ¿Algun dirigent més a qui hagi escrit?

Bé, la resposta la vau veure tots a les xarxes. Però no, no he tornat a escriure a altres dirigents. Crec que és més productiu escriure a la gent que, igual com jo, veu que la situació se’ns escapa de les mans i vol prendre consciència i canviar en la mesura possible aquesta situació insostenible.

¿Creu que encara estem a temps de revertir la situació?

Sempre cal tenir esperança, però la cosa no pinta bé.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

¿Quin és el teu missatge per a les generacions més joves?

Les meves disculpes. Pel que ve després que la meva generació no hagi sigut conscient de la crisi del clima fins tan tard. La meva generació fins fa molt poc no ha sigut conscient que les coses estaven tan malament. Ara sí, però hi ha molta gent que segueix desconnectada d’aquest tema, i tot i que sembli que és un problema massa gran, amb massa interessos de moltes parts, crec de tot cor que si hi hagués més gent amb aquesta preocupació i ens ho prenguéssim com una veritable prioritat, es podrien canviar les coses de veritat. I crec que allà és on ells, els joves, poden fer el veritable canvi. A donar-li el valor que li correspon, a aquest problema, i prendre-se’l com una prioritat.