"Michael Jackson estava boig per gravar-ne una versió"

Això passa fins i tot en les millors famílies. Però jo, Antonio Romero Monge, soc l’autor de la cançó. La vaig passar a l’editorial perquè la promocionés i li vaig donar un percentatge, i la resta la vaig repartir amb el meu company de fatiga i de feina, Rafael, de la qual cosa em sento enormement orgullós. La resta és com si jo em vull aprofitar del fenomen Ocho apellidos vascos i com que som els que posem la guinda a la pel·lícula, després de cobrar demanem també un royalty. Crec que no em pertany.

Quin èxit que va tenir la cançó i això que diu que la va escriure en 10 segons.

Bé, és que els andalusos som molt exagerats. No en 10 segons, però en un dia, i aquella nit la vaig canviar. Perquè la tornada era amb Magdalena, però com que tinc una filla que es diu Esperanza Macarena la vaig canviar.

¿Quant han guanyat Los del Río amb la Macarena?

¿No pots fer la pregunta al revés, de l’estil quant han guanyat els altres gràcies a Los del Río? És que no ho sabem. Amb una família, comprant, anant al mercat cada dia, amb els nets, els fills, doncs considero que no porto els comptes del que Macarena ha deixat o ha deixat de deixar. Ho sap millor la SGAE, que és la que ha cobrat i després ens ha donat el percentatge que ens pertany.

¿Encara viuen de la cançó?

I esperem que els nostres nets i besnets. Després que morin els autors, la família té 50 anys per beneficiar-se dels drets de la cançó, i després passa a ser de domini públic. El que volem arreglar és això. ¿Per què ha de passar a ser de domini públic una cosa que hem fet nosaltres per a les nostres famílies?

A la docusèrie de Movistar Plus+, un dels membres del grup Desmadre 75 diu que Macarena és "un plagi clar" d’una de les seves cançons.

La companyia discogràfica ja va arreglar això fa molts anys. A més, és molt estrany que alguna cosa no s’assembli a cap altra cosa. Quan una cosa sona arreu del món, tots s’apunten al cotxe dels toreros a veure el que poden agafar.

Macarena ha tingut moltes versions, però es van quedar amb ganes de gravar-ne una en especial, ¿no és així?

L’advocat de Michael Jackson ens deia que estava boig per gravar-ne una versió amb nosaltres. De fet, abans de començar el seu espectacle posava la Macarena per escalfar el públic que anava a veure’l. Estava enamorat de la cançó. Aquesta enyorança no se’ns traurà en la vida, perquè gravar amb ell hauria sigut una cosa meravellosa, però hem fet una versió amb el raper Tygn, una altra amb els cubans Gente de Zona... Però, és clar, se’ns va quedar aquesta espineta.

Poca gent no haurà ballat la Macarena. ¿Però qui els va fer més gràcia veure fent la coreografia?

A Hillary Clinton, que ara ha estat a Sevilla, a la casa de la duquessa d’Alba, convidada per la seva filla María Eugenia. I ens va donar les gràcies perquè ells van guanyar les eleccions de 1996 gràcies a la Macarena. I t’explico una altra anècdota: que Divendres Sant surt una Esperança de Triana en confraria, a Miami, gràcies a la cançó de Los del Río. Tot i que surten amb túniques en lloc de cucurulles per allò del Ku Klux Klan.

Ara han estat al palau de la duquessa d’Alba, però són habituals de les festes de la reialesa i els vips: van estar en l’últim aniversari de l’emèrit a Abu Dhabi, van cantar en el bateig de Tamara Falcó... ¿Com van aconseguir entrar en aquest cercle?

Gràcies a la serietat i el respecte que estem demostrant des de fa 60 anys. Perquè abans de la Macarena ja feia 30 anys que anàvem a les millors cases de mig món, a la dels Reis d’Espanya, a la del rei Hussein de Jordània, hem estat al Vaticà diverses vegades per cantar... Quan tu et comportes als llocs com cal comportar-se i amb el respecte que es requereix, doncs et reclamen i et truquen per fer les millors festes. ¿Què ens va passar amb Joan Carles? Que ens va portar al 41è aniversari de la reina Sofia i a partir d’allà la societat espanyola i de mig món va dir: si Los del Río van a aquest tipus de festes amb els més grans d’Espanya haurem de tenir-los nosaltres a les nostres cases també.

Diversos personatges que donen el seu testimoni en la docusèrie de Movistar Plus+ comenten que la cançó no hauria triomfat tant sense part de la lletra en anglès.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

I si jo no hagués nascut no haurien pogut ficar-li l’anglès a la cançó. La nostra Macarena anava com un autèntic coet, va passar a 2.000 per hora per Portugal, es va plantar a Mèxic, després se li va posar l’anglès i ara està en tots els idiomes del món. ¿Tu la fas i el que li fica l’anglès és el que té l’èxit i els altres no valen? Cal ser més humil i respectar les coses que fan els altres.

Fa 60 anys que són dalt dels escenaris. ¿Es plantegen la seva jubilació?

És que un es jubila i se’n va al barri dels callats, així que un no s’ha de jubilar mai. A més, tenim fills i nets i si en algun moment cal fer-los un cop de mà, per a això som aquí. Si estem fent el que ens agrada i estem fent disfrutar el món, ¿què més volem.