El festival del riure alternatiu

Afirma Kike García de la Riva que, per molt que es parli de la "bombolla" de la comèdia stand up, "una persona parlant amb un micro és un format que mai passarà de moda". Kike García és cofundador del diari satíric El Mundo Today i membre de l’equip organitzador de La Llama Fest, un festival "de braçalet" la segona edició del qual reunirà entre avui i diumenge el més destacat i el més prometedor de la comèdia alternativa barcelonina (i de més enllà) a la Lleialtat Santsenca i les Cotxeres de Sants. Un llarg cap de setmana de rialles, ultratges i moments incòmodes sorgit de l’encomiable iniciativa de La Llama Store, el Primark del riure, la llibreria-galeria especialitzada en humor que Abi Enrech capitaneja al barri de Sant Antoni.

Entre espectacles de stand up, pòdcasts en directe, xerrades, presentacions, tallers, concerts, exposicions i projeccions (la preestrena de la inenarrable pel·lícula de furries i patacades Cientos de castores, aquesta segona entrega de La Llama Fest ha ajuntat més de mig centenar d’activitats, bastantes gratuïtes, en una programació que aposta decididament per "una comèdia independent i arriscada, més preocupada per parlar de temes rellevants o per oferir propostes de cert valor literari que per fer riure sense més ni més)". Això últim ho diu Kike García, que admet que a Catalu’nya, a falta d’una indústria de l’humor més o menys estable capaç de generar una escena mainstream, parlar de comèdia alternativa "és una mica redundant, perquè gairebé tota la comèdia que es fa aquí és alternativa". I afegeix: "La distinció és complicada, però la idea és que la gent que només consumeix la comèdia que veu a la tele i riu amb Leo Harlem difícilment agafarà les propostes d’Irene Minovas, d’Ana López o de Vanesa Valero, per dir-ho així".

Destacar uns quants noms d’entre els gairebé 80 participants del festival és ser injust amb la resta, però de vegades no queda més remei que ser-ho: Carlo Padial (que gravarà davant el públic una conversa amb Magí Garcia per al seu pòdcast Media offline), Denny Horror, Raquel Hervás, Álvaro Carmona, Flavita Banana (que exposa les seves vinyetes rebutjades a la Lleialtat Santsenca), Xavi Daura, Yunez Chaib, La Prados, Ignatius (que protagonitzarà "un recital de poesia de mitja tarda"), Judit Martín, Iggy Rubín, Andrés Fajngold i Ignasi Taltavull són alguns dels humoristes "amb cartell" i amb un èxit que, tal com explica Kike García, permet programar còmics menys coneguts, com Norbert Palazón, Jennifer Vande o Pau Roigé.

El ‘boom’ de l’‘stand up’

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Tots ells formen part, d’una manera o una altra, del boom que ha viscut la comèdia –i, en particular, la comèdia stand up– en els últims cinc anys. Un boom que, segons García, és "mundial" i obeeix a diversos motius. "D’una banda, Netflix ha convertit l’stand up en una cosa molt accessible, posant a l’abast dels aficionats xous que abans era impossible veure. De l’altra, l’stand up és una disciplina artística molt personal, de gent parlant de tu a tu, i això és una cosa que connecta molt amb la generació mil·lennista, que és una generació molt preocupada per l’autobiografia, per l’autoficció. I a Catalunya, a més, aquests mil·lennistes han apostat per l’stand up perquè han perdut ja l’esperança de guanyar pasta; és una generació disposada a dedicar esforços a una cosa que mai donarà diners", explica.

La viabilitat econòmica de La Llama Fest és un assumpte complicat. Kike García reconeix que ara mateix el festival es finança amb part de l’estalvi que ha generat La Llama Store i "dona un benefici zero", però confia que en el futur es pugui sostenir per si mateix. "No ens farem rics amb això, però espero que en pròximes edicions no continuem perdent diners, perquè si no, no tindria sentit". La seva principal ambició, en qualsevol cas, és el creixement artístic. "Entre el petit festival que tenim ara i el Fringe d’Edimburg hi ha tot un camp per córrer. I, qui ho sap, potser d’aquí 50 anys haurem arribat al que són ells. Aquest és l’objectiu". Rialles.