Albert Jané, històric de ‘Cavall Fort’, Premi d’Honor

El gramàtic, escriptor i poeta de 93 anys, que va inventar el verb ‘barrufar’ per als Barrufets, va traduir al català 200 llibres i 150 còmics.

a. a.

Als seus 93 anys, Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930), poeta, gramàtic i traductor, com li agrada autodefinir-se, històric de la revista infantil Cavall Fort, inventor del verb barrufar per als Barrufets de Peyo, i qui en ple franquisme, quan eren introbables obres que ensenyessin el català, va ser coautor del mític volum de gramàtica Signe, va ser ahir reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat del guardó instituït per Òmnium Cultural, dotat amb 20.000 euros, va valorar el "treball incansable" de Jané en "el camp de la literatura infantil i juvenil, així com també en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, rondalles, faules, narracions populars i còmics", que han format els nens en la lectura en català.

Jané ha estat vinculat a Cavall Fort des de 1963, dos anys després de la seva creació, i en va ser el director entre 1979 i 1997, a més de redactor i corrector. Autor de més de 60 llibres i traductor de 200 del francès, l’anglès, l’italià o el castellà, a banda de 150 còmics, entre els quals Aquil·les Taló, Lucky Luke, Sergi Grapes o Corto maltès. Però, sobretot, d’Els barrufets, com va batejar en català els Schtroumpfs, popularitzant el verb barrufar, perquè li semblava "molt eufònic amb pitufar". També va traduir contes dels germans Grimm, Andersen, Gianni Rodari o Roald Dahl, com El soldadet de plom, Caputxeta Vermella i El gat amb botes.

Un miracle

Abans, Jané va estudiar peritatge mercantil. "Vaig treballar en un banc fins als 32 anys –va recordar-. I em van venir a buscar de Cavall Fort. Me la vaig jugar i vaig deixar el banc, que semblava una feina segura. Cavall Fort és un miracle. ¡Té 63 anys, i aquí segueix! Avui, una revista infantil ha de lluitar contra els mòbils i les pantalles. Llavors, el nostre primer enemic era la televisió".

Seva és l’adaptació de l’Odissea d’Homer, que va rebre el premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil 2009, i el guió cinematogràfic de La Ventafocs en català.

Notícies relacionades

"Abans, els pares parlaven castellà als seus fills, creien que feia més fi. Ara és al revés, són els fills que parlen en castellà als pares", va lamentar Jané, autodidacte en l’estudi del català. El 1961 va ser coautor en la gramàtica Signe, de la qual es van editar més de 100.000 exemplars, i va escriure manuals com la Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Pas a pas (1988) o el Diccionari català de sinònims (1977). "És un treballador incansable i el creador d’un model de llengua a partir del qual es van formar des dels anys 6o generacions de nens catalans", va destacar Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. "No hi ha solucions màgiques", però la televisió i la ràdio públiques, va apuntar Jané, "haurien de ser més severes i exigents amb l’idioma".

"La lectura és essencial", va recalcar aquest fill d’"un barber il·lustrat que tenia molts llibres". De petit "llegia tot el que em queia a les mans". A la residència on viu, continua escrivint poesia –"l’autopublica i envia des de fa dos anys 50 exemplars a amics"– i dietaris, com Tal dia farà l’any i Els dies i els llocs. Guarda, va revelar, moltíssims dietaris inèdits que "segurament seguiran així segles", i en té molts d’altres a l’Institut d’Estudis Catalans.

Temes:

Barcelona Òmnium Cultural

Inicia sessió 0 Comentaris

Mor Cesc Queral, que es va fer popular a TV3 amb la Vicenteta

Calahan Skogman: "La nostàlgia acoloreix bona part de la meva vida"