Abbey Road, 35 anys imitant els Beatles

Abans que s’imposés l’ús de l’anglicisme banda tribut, als conjunts musicals que es dedicaven a interpretar de manera exclusiva les cançons d’un determinat grup o artista més o menys popular se’ls deia clons. Cap banda ha generat tants clons com els Beatles; els grups creats amb l’única finalitat de retre homenatge al quartet de Liverpool es compten per centenars arreu del món i constitueixen una fascinant subespècie musical amb interessants mutacions genètiques com The Punkles (que feien versions punks dels Beatles), els Yellow Dubmarine (clàssics dels Fab Four en clau de reggae) o The Zombeatles (zombis amb serrell que cantaven coses com I want to eat your hand o Ate brains a week).

En el pobladíssim costat canònic de la clonació beatle, destaca, per l’ambició de la seva proposta i per la seva longevitat, una banda nascuda a Barcelona fa 35 anys amb el nom d’Abbey Road. En aquella època, «el concepte de banda tribut ni tan sols existia», com recorda Ferran Corbalán, que es va incorporar al grup el 1992 per fer el paper de George Harrison. En aquells dies, els Abbey Road tocaven cançons dels Beatles per a 30 persones a La Cova del Drac vestits «amb texans i samarreta». Avui passegen per teatres de tot Espanya un imponent xou de dues hores i quart amb tres canvis de vestuari (pròtesis capil·lars incloses), un arsenal d’instruments idèntics als originals, projecció d’imatges en pantalla gran i efectes d’il·luminació.

El primer viatge a Liverpool

El camí, com diu la cançó, ha sigut llarg i tortuós. «Al principi no teníem pràcticament cap referència, perquè ningú feia això –explica Corbalán–. Un dia vam començar a posar-nos camises blanques, armilles i pantalons negres i corbatetes per actuar. La gent no entenia res, però nosaltres ho teníem cada vegada més clar. Amb les 500.000 pessetes que vam guanyar en un concurs de bandes a Balaguer ens vam fer unes perruques. I així la cosa es va anar fent gran».

Un moment decisiu en la història dels Abbey Road va ser el primer viatge a Liverpool el 1995 per participar en el MerseyBeatle Festival. «Vam contactar per carta amb els organitzadors i ells anaven com bojos buscant grups, perquè llavors n’hi havia pocs, així que ens van convidar. Allà vam coincidir amb Steve Holley [l’últim bateria de Wings, el grup que Paul McCartney va muntar als anys 70] i va pujar a tocar una cançó amb nosaltres. També vam poder veure bandes tribut angleses, nord-americanes, brasileres... i ja vam anar agafant referències i altres coses».

«Fa 30 anys, aconseguir el que era necessari per muntar una banda tribut en condicions era un treball heroic –intervé Jordi Expósito, que va entrar a Abbey Road el 2016–. Trobar instruments o vestits, per exemple. Ara amb internet pots aconseguir gairebé de tot, a Londres o a Kuala Lumpur. Jo em vaig comprar fa poc una corretja exactament igual que una que portava Lennon i me la van enviar del Japó».

Expósito és el John Lennon d’Abbey Road. Apassionat dels Beatles des que, quan tenia vuit anys, va caure a les seves mans un casset d’A hard day’s night –«em va canviar la vida», assegura–, va estar tocant en diversos grups i orquestres de ball fins que li va sorgir l’oportunitat d’ingressar en una banda que per a ell ja era un referent absolut en el món dels tributs (i no només per a ell; el 1996, la revista britànica Mojo va fer un rànquing dels millors grups clònics dels Beatles i va situar Abbey Road en el cinquè lloc). «Això és el que sempre havia volgut fer –assenyala–. De músics n’hi ha molts i molt bons, però en un projecte com aquest necessites algú que es fiqui en el personatge al 100%. Jo em poso la perruca i ja no soc el Jordi, soc el John».

‘Cosplay beat’

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Tant Corbalán com Expósito són ferms defensors de l’element cosplay de la proposta d’Abbey Road. Actuar disfressats és, per a ells, innegociable. «El que volem és que la gent que ve al nostre espectacle vegi els Beatles», diu el primer (que emmascara amb actitud i maquillatge el fet de triplicar en edat el Harrison dels inicis del grup). «Hi ha molts grups que toquen molt bé les cançons dels Beatles, però... És com si vas a veure Turandot i surten els actors amb un xandall del Decathlon –apunta l’èmul de Lennon–. Nosaltres volem anar més enllà i oferir un espectacle global».

Amb més de 2.000 concerts a l’esquena (els Beatles originals en van fer prop d’un miler), els Abbey Road segueixen buscant fórmules per anar un pas per davant dels altres en el cada vegada més professionalitzat món de les bandes tribut («conec gent que toca en tributs de grups que ni els agraden», comenta Corbalán entre rialles). Adrián Ghiardo (Paul McCartney) i Carlos Moreno (Ringo Starr) completen l’alineació actual de la banda, que aquests dies està preparant un repertori especial per commemorar el 60è aniversari d’A hard day’s night. «Al final –sentencia Expósito–, només som quatre pirats dels Beatles».