L’Auditori més sostenible

Les innovacions de l’edifici no s’han limitat a les plaques fotovoltaiques. A la sala simfònica Pau Casals, Eckhard Kahle (de Kahle Acoustics) i l’estudi d’arquitectura AIA culminaran aquest estiu una intervenció per millorar l’acústica a l’auditori amb la col·locació de plafons al sostre, entre d’altres, perquè els músics de grans formacions puguin escoltar-se millor, una reclamació històrica dels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Aquesta formació i la Banda Municipal de Barcelona són dos dels principals conjunts amb seu a L’Auditori la vida dels quals ha canviat radicalment amb aquest equipament convertit en epicentre de la creació musical a Catalunya i que compta amb quatre sales que van de les 200 a les 2.200 places.

Des dels seus inicis, L’Auditori ha ofert 14.000 concerts de tota mena de músiques i estils, i ha acollit 11 milions d’espectadors. Actualment, programa 500 concerts a l’any. Però quan es va inaugurar, molta gent dubtava de si hi hauria prou públic a Barcelona. ¿La gent gran, acostumada a anar al Palau, es desplaçaria fins allà? Això es preguntava la venerada pianista Alicia de Larrocha quan va inaugurar la sala simfònica. Llavors, l’eix cultural de la plaça de les Glòries començava a caminar amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) al costat de L’Auditori i l’avui consolidat 22@ molt a prop.

Una exposició retrospectiva a les columnes de l’entrada recordarà la història d’aquest edifici singular, una autèntica ciutat de la música que engloba l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i el Museu de la Música. I en el terreny musical, el març arribarà carregat d’activitat, amb estrenes d’obres d’Oriol Saladrigues, Raquel García-Tomàs, Josep Maria Guix i Albert Guinovart, concerts gratuïts i la posada en marxa del festival Subsònic, de música electrònica i caràcter multidisciplinari, que s’inaugurarà l’1 de març amb Music for 18 musicians de Steve Reich, interpretada en un espectacle amb Sinergy Vocals, Frames i Cube.BZ.

Tota mena de públic

Inaugurat el 22 de març del 1999, L’Auditori ha sigut la primera seu pública de l’OBC. Anteriorment, els seus concerts es feien al Palau de la Música. Depèn d’un consorci finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que aporten el 60% i el 40% del pressupost, respectivament.

Des de la seva obertura, L’ Auditori ha volgut arribar a tota mena de públic. Dels més petits als més grans, els amants de la música simfònica però també als del jazz, de l’electrònica, la música antiga, del pop i del flamenc, i de la contemporània. L’Auditori també ha sigut pioner en de la inclusió social a través del programa Apropa Cultura.

El centre musical ha potenciat els compositors i els artistes locals i avui dia és un "referent del sud d’Europa en projectes educatius i en la promoció de la creació artística amb aliances estratègiques amb les principals institucions internacionals", destaca Robert Brufau, director de L’Auditori des del 2018.

El pròxim 22 de març se celebrarà un concert commemoratiu de l’OBC, dirigit pel seu titular, Ludovic Morlot, amb artistes de primer nivell, com el pianista Denis Kozhukhin i la soprano Anna Devin, que estrenarà Songs for Julia de Guix. El programa inclou també la Simfonia núm. 7 de Sibelius i el Concerto per a piano núm. 2 de Brahms. A continuació, a la Llanterna, Francesco Tristano oferirà un concert gratuït que combinarà piano i electrònica. I el 24 de març, la Banda Municipal, dirigida pel seu titular, José R. Pascual-Vilaplana, estrenarà la Simfonia Gaudí de Guinovart.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

El 9 de març hi haurà dos concerts gratuïts, un a càrrec de l’OBC, en què s’estrenarà Utopia de Saladrigues, a la Sala Pau Casals, i un altre a l’exterior de l’edifici a càrrec de Nao Albet i Adrià González. I el dia 15, coincidint amb la sortida a la venda de la primera part de la integral de Maurice Ravel (primer disc físic de l’orquestra catalana amb el segell de L’Auditori), l’OBC estrenarà Les constel·lacions que més brillen de García-Tomás, en un concert junt amb obres de Ravel i Montsalvatge, que l’orquestra també interpretarà en la seva gira de primavera a Hamburg i Estocolm. També orquestres del panorama internacional s’afegiran al 25è aniversari. De la mà d’Ibercamera MusicaAeterna, el conjunt de Theodor Currentzis, oferirà el Rèquiem de Mozart i l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf amb Adam Fischer al capdavant, la Cinquena de Mahler.

El primer auditori públic de la ciutat té encara camí per recórrer. Per a Josep Vives, director de Promoció Cultural, en els pròxims 25 anys el repte és expandir el programa de gires de l’OBC per Catalunya. Per la seva banda, Xavier Marcé, responsable de Cultura de l’ajuntament, considera important unificar la zona entre L’Auditori i el TNC. "Un es pregunta per què no hi ha una gran plaça al mig que aglutini el potencial de tots dos amb elements tan complementaris com són la música i les arts escèniques", apunta. Si s’han pacificat carrers com Consell de Cent, no hauria de costar tant fer el mateix amb aquest carrer que els separa. "És un tema que està sobre la taula i estem treballant en potencials solucions", reconeix.