Ginestà i l’amorcom a revolució

Tenen certa fama de joves melancòlics que fan boniques cançons tristes, però en el seu quart àlbum, Vida meva, apugen "els bpm sense perdre l’essència", fruit de la seva socialització en el circuit de concerts. "Tocar en festivals i festes majors ens ha fet tenir ganes de fer música per a aquest tipus de situacions", explica Pau Serrasolsas, integrant, amb la seva germana Júlia, de Ginestà, duo barceloní (de Sant Andreu) que últimament s’ha situat a la zona alta de l’escena pop catalana amb temes com L’Eva i la Jana.

No fa tant que Ginestà (nom que rendeix homenatge a la militant antifeixista Marina Ginestà) feia música amb calat polític i cantava als "lenins, bakunins i ches" (en el seu primer àlbum, Neix, 2018). Ara ells posen el focus en els sentiments. ¿L’amor és també revolucionari? "Tot és polític, i això ho continuem portant a les venes i practicant-ho en les decisions que prenem cada dia", cavil·la Pau. "Però, si no haguéssim passat per allò, avui no estaríem aquí", afegeix la Júlia, que revela tendres militàncies en el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Arran. "Els primers llocs que ens van obrir les portes per actuar van ser els casals independentistes i les assemblees de barri autogestionades".

Disc en dos temps

A Vida meva plantegen un recorregut en dues etapes: una "més aviat eufòrica", reflex d’un "amor reposat, de començar a fer-te gran", i una altra en què hi ha "una ruptura, un dol i el posterior empoderament que et porta a ballar perquè t’ho demana el cos", explica Júlia Serrasolsas. El primer cicle de cançons es decanta per un synth-pop de melodies diàfanes, mentre que el segon s’obre a altres tempos i instrumentacions: del piano a les guitarres i al violoncel que emboliquen Júlia, incursió en el bolero que Pau dedica a la seva germana. En una altra cançó delicada, Mama, intervé la veu de la germana emergent, Maio Serrasolsas. Altres convidats de l’àlbum són Triquell, Maria Hein i el grup madrileny Niña Polaca.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

El compacte va empaquetat en un ufanós color vermell amb un mirall a la portada, tot això "per donar èmfasi a la idea potent de creure en tu". Així torna Ginestà a un circuit d’escenaris i festivals on ha observat actituds menys fraternals del que havia imaginat temps enrere. "Veus grups que al principi eren molt afins i que, quan comencen a petar-ho, ja no estan allí. Fa una mica de ràbia", confessa Júlia.

I Pau assenteix. "Ens hem adonat de la competitivitat que hi ha en la música en català. No n’érem conscients. Davant això volem dir prou, perquè no hem volgut fer un disc per competir amb ningú, sinó perquè ens ve de gust. Al cap i a la fi, aquest circuit és petit, tots remem en la mateixa direcció i ens hem d’ajudar". Els espera una gira que arrencarà el 5 d’abril a l’Strenes, de Girona, i que recalarà el 12 a Paral·lel 62 (Cruïlla Primavera), rumb a festivals com Canet Rock (6 de juliol).