"El negoci de l’espectacle té molt de maquinària d’explotació"

Basada en l’autobiografia Elvis y yo, publicada el 1985 Priscilla contempla la relació que Priscilla Presley va mantenir amb el rei del rock des que es van conèixer –ell tenia 24 anys, ella només 14– fins que es van divorciar el 1973 després de sis anys de matrimoni. I mentrestant retrata el músic com algú increïblement carismàtic però també narcisista, cruel i abusiu.

¿En quina mesura va canviar la imatge que vostè tenia d’Elvis Presley després de protagonitzar Priscilla?

Jo vaig créixer en una família que adora Elvis. La meva mare col·leccionava objectes relacionats amb ell i tenia un petit altar en el seu honor dins de casa, i de tant en tant visitàvem la que va ser la seva mansió a Memphis, Graceland. Encara tinc molt clara en la memòria la imatge del meu pare en un d’aquests viatges, plorant d’emoció mentre passejava per la casa, a través dels altaveus de la qual s’escolta If I can dream. Per descomptat, ara ja no tinc aquesta imatge mitificada d’Elvis i sé que tenia un costat fosc, però no el considero un monstre. Diria que, en certa manera, ell també va ser una víctima. Li van arrabassar la joventut i el van sotmetre a un nivell de fama mai abans experimentat per ningú, i no va comptar amb cap ajuda per enfrontar-se a tot això.

Va tenir ocasió de conversar amb la mateixa Priscilla Presley. ¿Què va descobrir sobre el seu matrimoni amb Elvis?

La relació que Priscilla manté amb aquella part del seu propi passat és molt complexa. Al seu llibre de memòries queda clar que Elvis la va utilitzar com si fos la seva propietat, fins al punt la va ensenyar a vestir-se, a maquillar-se, a pentinar-se, a caminar i a comportar-se com a ell li agradava. Però, quan jo vaig parlar amb ella, em va insistir que era important que la pel·lícula deixés clar que, tot i que el matrimoni no havia sigut fàcil, entre ells sempre hi va haver amor veritable. No sé si comprenc del tot la relació que van tenir, però en tot cas vaig sentir una connexió molt estreta amb Priscilla.

¿En quin sentit?

Tant ella com jo teníem només 14 anys quan vam decidir què era el que volíem a la nostra vida i vam prendre la iniciativa d’anar a buscar-ho a qualsevol preu. Ella va conèixer l’Elvis i hauria renunciat a qualsevol cosa per estar amb ell, i jo vaig deixar l’escola per dedicar-me en cos i ànima a ser actriu. Les dues vam haver de fer grans sacrificis per complir el nostre somni.

¿Què li va resultar més difícil a vostè?

Vaig haver de fer-me més gran abans d’hora, i molt ràpid. Vaig ser empesa al món dels adults i, alhora, a l’interior de la indústria de l’entreteniment. Afortunadament, des del principi vaig comprendre que havia de trobar la manera de convertir allò en el meu mode de vida, que per mi no era un simple passatemps i, per tant, no podia permetre’m que no funcionés. Vaig començar a contribuir a l’economia familiar des de molt jove.

Priscilla li va proporcionar el premi a la millor interpretació femenina en la passada Mostra de Venècia, i també l’ha sotmès a una exposició mediàtica extraordinària. ¿Com ho ha viscut?

Mai en tota la meva vida havia pensat tant en mi mateixa, ni analitzat tant les meves paraules i el meu comportament, com ho he fet en aquests últims mesos. I això, òbviament, ha nodrit les meves pors i les meves inseguretats. Sovint m’he preguntat si soc prou encantadora, i si el que dic em fa semblar intel·ligent o una mica arrogant, o si moc massa les mans. Intento contenir-me, però no resulta fàcil.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

¿Li preocupen els efectes secundaris que aquest èxit aconseguit pugui tenir?

Almenys els tinc en compte. Com més experiència vaig agafant en aquesta professió, més conscient soc que en bona mesura la meva feina és vendre un producte, i que aquest producte soc jo mateixa. No és una sensació agradable. Està clar que la indústria de l’entreteniment té molt de maquinària d’explotació, no és una cosa nova. Els casos d’Elvis i Priscilla ho demostren. Però, com dic, ho tinc en compte.