El pes del trauma i la violència

L a directora Kaouther Ben Hania creua a Las cuatro hijas documental i ficció per explicar la història d’Olfa, una mare de quatre filles que va veure com les dues més grans van abandonar casa seva per unir-se a l’ISIS. En un exercici de metacine, ajunta en un mateix espai la mare, les dues filles que segueixen amb ella i dues actrius que interpreten les germanes desaparegudes, i reconstrueix la història de la família amb entrevistes a les persones reals, recreacions de moments del seu passat, assajos del mateix procés de realització de la pel·lícula i material d’arxiu.

La cineasta parla des de la intimitat de la gravetat de la violència en una societat patriarcal, del pes del trauma en les relacions entre dones d’una mateixa família i del que passa quan una generació de dones decideix trencar amb les inèrcies i les pors de les que les precedeixen. El mecanisme de Las cuatro hijas no sempre funciona: és reiterativa, a estones se sent massa escrita i a la seva reflexió sobre els límits de la ficció per capturar la realitat li falta una mica de modèstia. Tot i així, Kaouther Ben Hania aborda amb claredat i potència una realitat terrible i, en escenes puntuals, arriba a moments tremendament commovedors per la seva veritat i duresa.