Lauryn Hill, l’estrella díscola que va seguir la Bíblia i va renunciar a la fama

Vint-i-cinc anys després de guanyar cinc premis Grammy pel seu primer àlbum d’estudi en solitari, ‘The Miseducation of Lauryn Hill’, la nord-americana no n’ha tornat a gravar cap més.

Lauryn Hill, l’estrella díscola que va seguir la Bíblia i va renunciar a la fama

SERGIO DEL AMO

6
Es llegeix en minuts
SERGIO DEL AMO

A mitjans dels 90, mentre formava part del trio The Fugees al costat de Wyclef Jean i Pras, molts van advertir que Lauryn Hill tenia fusta de superestrella. Cert és que el seu àlbum de debut, Blunted on Reality, va passar del tot inadvertit el 1994. Però la situació va canviar radicalment dos anys més tard amb The Score. Gràcies a Ready or Not, amb una tornada que manllevava un tema de The Delfonics, o la versió del popular Killing Me Softly with His Song de Roberta Flack, van despatxar 17 milions de còpies. La premsa i el públic els adorava. I semblava que hi havia The Fugees per a estona. Ara bé, de manera inesperada, la banda es va separar el 1997 per emprendre camins separats.

Tal com Jean va revelar temps després, el cisma es va produir a finals del 1996. Concretament, quan Hill esperava el seu primer fill. Estant ell casat amb la dissenyadora Marie Claudinette, l’artista va mirar de convèncer-lo que la criatura era seva. En realitat, el pare era l’exjugador de futbol americà Rohan Marley, fill del llegendari Bob Marley. "En aquell moment alguna cosa va morir entre nosaltres. Estava casat i la Lauryn i jo teníem una aventura, però ella em va fer creure que el nadó era meu, i això no ho podia perdonar. Ja no podia ser la meva musa. El nostre encanteri d’amor es va trencar", va escriure Jean en les seves memòries Purpose.

Amb tot just 22 anys, després de donar a llum, Hill es va tancar en un estudi el 1997 per gravar The Miseducation of Lauryn Hill. Editat el 25 d’agost del 1998, immediatament es va convertir en un treball de culte del neosoul i el R&B. Tant el senzill Doo Wop (That Thing) com el llarg van debutar al cim de les llistes nord-americanes. I en peces com To Zion, dedicada al seu nen, no va dubtar a donar una sonora bufetada als magnats de la indústria que li van aconsellar avortar si pretenia triomfar en solitari. Afortunadament, no els va fer cas. A part de vendre 20 milions de còpies arreu del món, el disc va obtenir cinc Grammy el 24 de febrer del 1999. Entre aquests, el de Millor artista novell i Àlbum de l’any, el més preuat de tots. Cap altra dona havia aconseguit abans tants gramòfons en una sola nit.

El tren de la fama

D’ara endavant, res va tornar a ser igual. El col·lectiu de músics New Ark va interposar una demanda contra ella, el seu mànager i Columbia Records al·legant que no s’havia acreditat correctament la seva contribució com a compositors en 13 de les 14 cançons de l’elapé. Al final van arribar a un acord extrajudicial de cinc milions de dòlars, però l’episodi la va fer desconfiar de la gent i baixar del tren de la fama. Una de les poques persones en qui confiava en aquella època era el Germà Anthony, un guia espiritual que la va instar a estudiar la Bíblia, allunyar-se de l’estil de vida de les celebritats i frenar la seva prometedora carrera. De fet, va declinar participar en superèxits de Hollywood com Dreamgirls, Los ángeles de Charlie o El caso Bourne.

"Tothom em pregunta: ‘¿Quin és el teu pròxim moviment?’. El meu objectiu és simplement ser una bona mare. Si pogués fer-ho correctament, seria molt molt feliç. Estimo la música i sempre dono el 100%, però ara he de posar el 200% a ser mare", va confessar en una entrevista que va concedir el 1999. Les seves prioritats eren d’altres: entre el 1997 i el 2008 va tenir cinc fills amb Marley. El 2011, just al separar-se d’ell, va ampliar la família amb un més. Fins ara, no ha fet públic qui n’és el pare.

Els nous temes van trigar a arribar. I quan van arribar, van tenir gust de poc. El 21 de juliol del 2001 va accedir a gravar un concert acústic per a la MTV, però el canal no el va estrenar fins al maig del 2002. El que va passar aquella nit es va plasmar en un àlbum, titulat MTV Unplugged No. 2, blasmat per la crítica i els seus fans. ¿El motiu? Acompanyada d’una guitarra acústica, Hill es va dedicar a tocar tres mers acords i cantussejar, amb les cordes vocals danyades, un repertori més propi d’una artista folka que d’una estrella de la seva magnitud. Els llargs soliloquis que es va marcar tampoc van ser de gran ajuda. Entre altres perles, va dir: "Estic boja i trasbalsada. Solia vestir-me per a vosaltres, però ja no faig això"; "això és el que realment soc. Accepteu-me en tota la meva lletjor i dolor o no m’accepteu en absolut" o "havia creat aquest personatge públic, aquesta il·lusió pública, que em va convertir en el seu ostatge. Ja no podia ser una persona real perquè temia la vostra reacció com a audiència. Arribat a aquest punt, vaig haver de deixar-la morir una mica".

Sense successor

Notícies relacionades

Tret d’alguna cançó puntual, el successor de The Miseducation of Lauryn Hill continua sense materialitzar-se. El 2003, suposadament, Columbia va invertir 2,5 milions de dòlars a finançar-lo. Passades més de dues dècades, no se’n sap res. Quan la revista Rolling Stone li va preguntar el 2021 si té intenció de publicar un segon disc d’estudi, va respondre que "el sorprenent és que ningú del meu segell m’ha trucat mai per preguntar-me com podem ajudar-te a fer un altre àlbum". I va afegir: "Amb The Miseducation no hi havia precedents. Era, majoritàriament, lliure per explorar, experimentar i expressar-me. Després hi va haver desenes d’obstruccionistes amb tentacles, polítics, agendes repressives, expectatives poc realistes i sabotejadors per tot arreu. La gent m’havia inclòs en les seves pròpies narratives dels seus èxits respecte al meu àlbum, i si això contradeia la meva experiència, em consideraven un enemic".

A falta d’un llarg amb cara i ulls, que ja ningú espera, Hill sí que ha estat activa en directe. Sobretot, després que el 2013 ingressés a presó durant tres mesos per evasió fiscal. Ara bé, comprar una entrada per veure-la en viu té els seus riscos: o cancel·la en l’últim moment o posa a prova la paciència dels seus seguidors apareixent a l’hora que li ve de gust. "Diuen que arribo moltes vegades tard. Us dic una cosa: teniu sort que arribi a l’escenari cada nit. No faig això perquè m’ho permetin, soc aquí en nom de Déu. Déu és l’únic que em dona permís, el que em va envoltar de la meva família, amics i la meva comunitat quan no vaig tenir suports", va expressar el novembre passat en un concert que va oferir a Los Angeles, precisament, junt amb els excompanys The Fugees. Al cap de pocs dies va cancel·lar la resta de dates de la gira. Pel que sembla, feia un mes que lluitava contra una greu tensió vocal.