UN REFERENT CULTURAL DE LA GENERACIÓ Z
Bad Gyal poleix el seu diamant a ‘La joia’
L’artista catalana publica el seu primer disc assentada en un èxit total, referent pel seu caràcter i per com transmet poder, subversió i llibertat a través de les seves lletres, que l’han convertit en icona social
«Tenir lletres explícites no és cap impediment per tenir més públic»
«Quan la gent jove escolta el que escolta, la resta del món s’hi adapta»
Per estrany que sembli, Bad Gyal liquida avui una etapa, la primera encara, de la seva carrera artística. Un trajecte que va començar el 2016 com a evident diamant en brut, amb aquelles llunyanes i fresquíssimes cançons com Pai o Indapanden, i que acaba amb La joia, el seu primer disc com a tal després de publicar multitud d’himnes de ball, dos mixtapes fundacionals (Slow wine mixtape, 2016, i Worlwide angel, 2018) i un EP (Warm up, 2021). L’etapa acaba com abans començaven les carreres, però la mateixa Alba Farelo i Solé, de 26 anys, és signe dels nous temps i ritmes que han capgirat el món conegut fins ara.
El títol del seu primer àlbum no és casual, respon a la seva constància i a aquell talent que tenia ja amb 19 anys i que ha enllustrat. "Em sentia identificada amb la idea d’un diamant, d’una pedra que s’ha de treballar, polir. Aplicat a l’àlbum i a mi mateixa com a compositora", exposa l’artista de Vilassar de Mar en conversa amb aquest diari. La joia es publica aquest divendres, més tard del que havia planejat per la paperassa, les col·laboracions i per aquella recerca de la brillantor. "He estat a sobre de tots els detalls. Pel que a les cançons, tot m’ho faig jo, la tria dels featurings, els productors, la sonoritat dels beats...", sentencia la catalana, que ha comptat amb els recursos que va imaginar quan va fitxar anys enrere per Universal.
L’àlbum és un mirall de la Bad Gyal que coneixem avui, la dels temes festaires pensats per a la xerinola i les lletres explícites i poderoses. Més de la meitat de les cançons –13 temes més una intro i una peça de transició– ja han tingut vida pròpia com a singles. No ha sigut així amb la més "especial", que surt del gènere catch-all, l’urbà llatí, una col·laboració amb el jamaicà Tommy Lee Sparta i que la connecta amb el seu ritme fetitxe, el dance hall.
Tampoc s’havia publicat la que l’uneix per primera vegada a un altre artista català que, com ella, és ja estrella internacional, Morad. "Som bastant diferents, crec que aquí és on hi ha la gràcia, ajuntar-se amb altres artistes i veure com ho fan ells. Ell és superpassional", detalla sobre Así soy.
La joia arriba amb una Bad Gyal assentada en l’èxit. Ho diuen els seus gairebé 14 milions d’oients a Spotify o el seu segon Palau Sant Jordi ple en un any, masses que mou per la seva connexió amb un públic –destacable fenomen entre el col·lectiu LGTBIQ+– entregat a la seva figura pel seu caràcter, per com transmet poder, subversió i llibertat a través de les seves lletres, la seva manera d’afrontar i expressar l’amor i el sexe, que fan d’ella una artista amb pes cultural, social i polític, encara que no sigui de manera conscient. "És natural, simplement he optat per ser jo mateixa. No soc un producte, tinc la llibertat d’expressar-me com vull... Potser això és el que ha generat la connexió, però no és intencionat", remarca. El seu públic en dades: el 55% són dones i un 40%, homes; i un 78% té entre 18 i 34 anys.
Aquests missatges els integra en cançons que són barreges de molts estils, tots pensats per al ball i per a una festa contínua, com són els seus concerts. "Sento que les xavales, al veure com m’expresso, que ballo com vull, que em vesteixo com vull... Els dona més seguretat de ser com vulguin ser, i això és molt guai", apunta. "Mai actuo pensant a guanyar-me ningú", rebla. Haver-se convertit en referent no la condiciona. Ni creu que la seva carrera hagi de girar cap a un to menys fogós per trobar un públic més ampli. "No és impediment tenir lletres explícites per tenir més públic. Al revés, és on està anant tot ara mateix", afirma.
Música urbana
Notícies relacionadesBad Gyal va sorgir en el que ara s’anomena música urbana formant part d’una generació que ha aconseguit modelar el mainstream i la indústria musical. "Quan els números són els que són, la gent jove escolta el que escolta, la resta del món no pot fer altra cosa que adaptar-s’hi. No crec que hagi canviat perquè els mitjans generalistes o la gent d’altres generacions hagi decidit canviar la seva mentalitat", assevera. Però, ¿nota que socialment la seva música està més acceptada? "Sí, però s’ha acceptat a través de veure com triomfa i l’èxit que tens. Al final, si veus que al teu fill li flipa, deixaràs de jutjar qui fa aquesta música".
Bad Gyal entreveu un futur imminent més calmat, enfocada a compondre. Es manté concentrada quan parla del seu projecte, però dibuixa un mig somriure quan se li pregunta per Mushkaa, la seva germana i un dels llums més imponents d’una escena urbana que aprofita el camí obert per, entre altres, la més gran dels Farelo i Solé. "M’encanta com ho està fent, la veig amb les idees molt clares. Me’n sento superorgullosa i, més enllà de ser el meu germà, és un tros d’artista, supercompleta".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes