L’"oda al duet" de Lau Noah

Història de perseverança, aventura i justícia poètica, la de Lau Noah: noia de 19 anys que deixa el seu Reus natal per establir-se de manera precària a Nova York, fent de cangur i de cambrera, i a la qual una dècada després veiem manejant el seu projecte com a creadora, establint vincles amb músics nord-americans, girant també per Europa i tornant a casa (com a visitant) acompanyada per col·legues com Sílvia Pérez Cruz, Jorge Drexler i Salvador Sobral. Hi ha una cosa discretament miraculosa en aquest primer àlbum, A dos, un disc de cites amb ànimes bessones (o gairebé). "Una oda al duet –explica– al que passa quan dos éssers humans es posen un davant de l’altre, mirant-se als ulls, sense trampes, amb un micro al davant i res més".

Ella és Laura Cailà i les seves cançons transmeten dolçor, inventiva i un ànim per captar l’intangible, recollint de vegades l’eco dels gèneres populars, però sempre a la seva lliure manera. Explica que, a Nova York, quan els seus amics llatins la van començar a escoltar tocant la guitarra, la van comparar amb Silvio Rodríguez, un cantautor a qui ella no havia prestat gaire atenció. "Però això ve de descobrir un instrument pel teu compte i veure què passa. Al cap i a la fi, tots tenim cinc dits i, quan aprens a tocar un instrument sense professor, desenvolupes un estil ergonòmic, buscant amb la mà les posicions més còmodes", cavil·la. I una de les cançons del disc porta el significatiu títol de Libertad. "Com a immigrant, dona i artista, la recerca més gran és la de poder estar còmoda amb la incertesa i ser com més lliure millor".

El 2019 es va convertir en la primera catalana a gravar un dels Tiny Desk Concerts, i un any després tant Jacob Collier com Jorge Drexler van descobrir els seus vídeos a Instagram. "El meu treball va ser aconseguir convertir això en una relació real", apunta. Collier la va convidar a cantar amb ell al novaiorquès Blue Note Jazz Club. En paral·lel, Pérez Cruz va adaptar amb Rita Payés una de les seves cançons, Siete lágrimas. Aquest hivern ha girat per vuit països europeus com a telonera de Ben Folds, incloent-hi places com el londinenc Royal Albert Hall. I Nova York ha acabat sent casa seva, malgrat que és una ciutat que "et treu tot el que no sigui indispensable", però que "fa que aprenguis molt", reflexiona. "Jo recomano anar-hi a qualsevol persona jove que vulgui trobar-se a si mateixa". En el camp musical, destaca que "als EUA hi ha una cultura de descobrir artistes que aquí no hi ha".

Amistats il·lustres

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Amb tot això, Lau Noah és gairebé una desconeguda a Catalunya, però ella observa que "venir amb artistes que són reconeguts aquí, com la Sílvia o el Jorge, és una manera bonica d’entrar". En A dos, canta (en castellà i anglès) amb aquestes amistats il·lustres (també amb figures com la guatemalenca Gaby Moreno i la vocalista de jazz Cécile McLorin Salvant), servint el seu ideal de "fer cançons per mirar d’explicar les coses que són difícils d’entendre, com la immortalitat i la incertesa". N’és un exemple Que pasen cosas, la trobada amb Pérez Cruz, "un reconeixement que el món és mig misèria, mig miracle".

I, a tot això, opera sense mànager ni discogràfica, autoedita les seves gravacions (el debut va ser l’epé 3, el 2021) i sospira per trobar algun dia el suport logístic idoni.