Una delicada mirada a l’Alzheimer

Una de les coses que distingeixen el cine documental de la xilena Maite Alberdi és la seva capacitat per posar en primer pla l’emoció, fins i tot per articular l’obra entorn seu. Els seus documentals són humans, emocionants, ens parlen de tu a tu. La memoria infinita explica la història de Paulina Urrutia i Augusto Góngora. Ella és actriu i ell és periodista. Estan junts des de fa més de dues dècades i fa vuit anys que ell va ser diagnosticat d’Alzheimer. La pel·lícula d’Alberdi mostra el dia a dia de la parella (Góngora va morir l’any passat), tant els moments bonics com els més difícils. El compromís i la calidesa en la mirada de la cineasta donen peu a un documental commovedor sobre l’Alzheimer, sobre els que el pateixen i sobre els que els acompanyen en el procés, que és també el relat d’una història d’amor. Com en molts documentals en els quals el retrat de la intimitat se sent imprescindible, porta a qüestionar-se si la distància respecte a aquesta intimitat és la correcta. Per sort, queda compensat per la humanitat i l’afecte del conjunt.

A partir del compromís polític i artístic de la parella protagonista (com el treball periodístic d’Augusto Góngora), Alberdi reflexiona també en la seva pel·lícula sobre la necessitat de preservar la memòria històrica.