"A les xarxes, la Inquisició s’ha tornat plural"

El novel·lista peruà establert a Barcelona publica ‘El año en que nació el demonio’ (Seix Barral), una obra ambientada al segle XVII sobre la canonització de Santa Rosa de Lima en temps del virregnat

"A les xarxes, la Inquisició s’ha tornat plural"

elena hevia

3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

¿Què té de bo per a un novel·lista el segle XVII peruà?

Primer vaig imaginar una dona d’avui que investigava la història de Rosa de Lima, però aviat vaig comprendre que el millor estava en l’univers de gent flagel·lant-se, de dimonis, de bruixes, en què la màgia forma part de la vida. Realisme màgic gòtic que convidava a novel·lar, un temps del qual amb prou feines vaig trobar novel·les.

Se’n va anar molt lluny en el temps.

No tant. Conservem moltes coses. La por del que és diferent. Abans l’acusàvem d’estar inspirat per les forces del mal, ara de portar malalties. El que més feia la Inquisició no era cremar la gent, sinó humiliar-la, treure-la amb una cucurulla mentre era insultada per la turba. És el que es fa avui a les xarxes socials, la Inquisició s’ha tornat plural i l’escarni et pot caure des de qualsevol lloc.

Mostra com en un convent neix un nen amb dos caps, llengua bífida i vuit extremitats.

Era un món més simple. La raó no existia encara. Si hi havia una tempesta no et preguntaves pel canvi climàtic, deies: l’ha enviat Déu o el diable per castigar-nos. Sempre m’han agradat les històries que voregen el thriller i aquí la investigació no és la d’un home del segle XXI traslladat al XVII sinó el que investigaria un inquisidor en un cas real del que avui seria un nen amb malformacions, però llavors era Satanàs.

A la seva anterior novel·la, Y líbranos del mal, va parlar dels abusos de poder de l’Església, de la pederàstia, aquí la institució no surt més ben parada. ¿És vostè creient?

He de ser el més religiós de la colla d’ateus. M’interessa la connexió que és més enllà del que entenem. També la mort i com la religió lidia amb ella. I el poder, i la religió catòlica en sap molt d’això. Si escrius històries pertorbadores toparàs amb ella.

¿Necessitaven la Inquisició perquè la gent no s’excedís?

Sí, la majoria dels casos no implicava cremes de bruixes sinó cures que abusaven de feligreses. L’Església era necessària perquè la conquista no fos només un espoli i tingués certa legitimitat moral. Els catòlics sentien que havien de salvar aquella gent de les empentes del mal.

¿No exagera una mica amb l’activitat sexual als convents?

Hi va haver convents que van ser assaltats per l’exèrcit pels seus coneguts escàndols. Però també algun bisbe innocentot que va escriure: "Ja els he dit a les monges que no poden dormir de dos en dos, els hem comprat matalassos i no em fan cas".

El sexe és molt violent.

La conquesta va ser una feina d’homes, a Amèrica van arribar molt poques dones. El sexe violent es va generalitzar perquè elles quedaven sota l’autoritat dels homes.

En el centre de la història, Rosa de Lima, la primera canonització d’Amèrica. ¿Santa o bruixa?

Moltes gairebé les cremen vives per fer el mateix que ella. Rosa es lliura perquè vesteix l’hàbit dels dominics, que tenen molt poder. El més probable és que fos una psicòtica, capaç de portar un cinturó de pues i ficar les mans en calç viva perquè un home l’hi lloés.

Notícies relacionades

¿El Perú és un país sense horitzó?

Molts han deixat de creure que una democràcia allà és possible. Segons una enquesta, només un 8% de peruans encara hi creien. En la pandèmia si no tenies diners et mories i si en tenies, també perquè no hi havia oxigen per a ningú. Després la gent va votar per un govern d’esquerres que va acabar amb un president que va donar un cop d’Estat i va dir que no es va assabentar de res perquè l’havien drogat. Si no creus en la democràcia mai la tindràs.

Temes:

Govern