¿‘Aquaman’ ferirà de mort el cine de superherois?

És perfectament possible que Aquaman 2: el reino perdido acabi obtenint una recaptació formidable durant el seu primer cap de setmana a les cartelleres de gairebé tot el món i, de fet, atrevir-se a suggerir que el contrari és possible es consideraria una insensatesa en condicions normals. Però gairebé cap de les circumstàncies que han envoltat el llarg camí de la nova pel·lícula fins a les sales de cine pot descriure’s com a normal, i les repercussions econòmiques d’aquestes irregularitats podrien suposar l’estocada final al model de negoci que ha imperat en la indústria des de fa anys.

A mitjans de setembre passat van sortir a la llum comprometedors documents del judici per difamació entre Johnny Depp i Amber Heard segons els quals, durant les seves converses amb el seu psicòleg, l’actriu –membre del repartiment de la saga– va descriure el rodatge d’Aquaman 2 com un entorn increïblement hostil; va arribar a afirmar que el director James Wan l’havia tractat com una empestada a causa de la seva batalla legal, i que l’actor Jason Momoa s’havia presentat un dia al set completament borratxo i disfressat de Depp exigint que ella fos acomiadada.

Heard i Musk

Així mateix corre el rumor que, després de l’estrena de la primera pel·lícula, tant els capitostos de DC i Warner –respectivament, la productora d’Aquaman i l’empresa de la qual és propietat– com el mateix Wan van decidir no comptar amb Heard per a la segona a causa de la seva falta de química amb Momoa; s’haurien fet enrere a causa d’una carta enviada a Warner pels advocats d’Elon Musk, exnòvio de l’actriu, en la qual el magnat amenaçava de destruir la companyia. Enraonies a part, és evident que el paper de l’actriu és molt menor a la nova pel·lícula que en la seva predecessora i, tot i que Wan ha assegurat que aquesta va ser la intenció des del principi, se sap que almenys dues escenes protagonitzades per Heard es van eliminar del muntatge final.

Molt abans d’aquesta polèmica, això sí, Aquaman 2 ja s’havia revelat com un problema, i no només pel retard que l’inici del seu rodatge va patir a causa de la covid, ni de totes les escenes addicionals que va caldre filmar una vegada finalitzat el rodatge i que van fer augmentar el seu pressupost fins als 200 milions d’euros, ni de les tres ocasions en què la seva data d’estrena va ser posposada. La seva arribada als cines coincideix amb l’inici i la revolució empresa a DC pels seus nous caps, el cineasta James Gunn i el productor Peter Safran, que ja han deixat clar que en el nou Univers DC no hi ha lloc per a Aquaman. No és el tipus de soroll del qual l’estrena d’una pel·lícula com aquesta desitja arribar precedida.

En cas de ser molt sonat, un fracàs en taquilla d’Aquaman 2 podria sumir DC i Warner en un deute de centenars de milions de dòlars i posar en perill els plans de Gunn i Safran, especialment perquè les dues companyies encara estan curant-se de les ferides causades pels successius fracassos en taquilla aconseguits per les seves pel·lícules més recents com ¡Shazam! La furia de los dioses, The Flash i també Blue Beetle.

Notícies relacionades

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Un Primavera Sound en el batxillerat

Per descomptat, el problema no afecta únicament DC. Els seus grans rivals, els estudis Marvel, van començar l’any tenint una ensopegada financera amb Ant-Man y la avispa: Quantumania, suposadament un capítol fonamental per al futur de l’Univers Cinematogràfic de Marvel (UCM) per la seva peripècia argumental i el seu brivall coprotagonista –l’actor encarregat de donar-li vida, Jonathan Majors, acaba de ser condemnat per agredir la seva exnòvia; Guardianes de la Galaxia, Volumen 3 va recaptar 800 milions d’euros, una xifra vistosa però molt menor que l’esperada pels seus productors; i, fa només unes setmanes, The Marvels es va guanyar l’honor de ser la pitjor estrena de l’UCM pel que fa a la taquilla.

Així doncs, una variant desconeguda de la kriptonita sembla haver xuclat tota l’energia a un gènere que al seu dia va semblar i indestructible. I malgrat que hi ha qui afirma que la culpa d’aquests fracassos és exclusivament de la mala qualitat de les pel·lícules, tot apunta a un problema de saturació: la incessant arribada de superherois nous i l’etern retorn dels vells tant a la gran pantalla com a la petita ha acabat per provocar l’embafament dels que s’hi asseuen al davant. En última instància, la crisi que passen els superherois cinematogràfics pot respondre al funcionament cíclic de Hollywood. El declivi del western als anys 60 va coincidir amb l’auge del cine d’espies. Ara, després de 15 anys d’èxit espectacular per al cine de superherois, les preferències dels espectadors semblen dirigir-se al cine de terror.