Un ‘thriller’ rural ifantàstic

H i ha la realitat paral·lela de les pel·lícules espanyoles el reconeixement en festivals de les quals (i l’èxit de públic i crítica) no es correspon amb el seu oblit posterior en la temporada de premis. Moltes vegades (esperem que no sigui el cas) tampoc amb el resultat a la taquilla. Un exemple és La espera, el nou film de F. Javier Gutiérrez, director de la formidable 3 días (2008). Projectada en nombrosos festivals, La espera arrenca com un thriller rural, aspre i de violència latent, amb un esperit dels 70. Les seves textures i la manera d’incorporar una iconografia autòctona remeten a unes altres dues pel·lícules espanyoles formidables: Bosque de sombras (2006) i Tarde para la ira (2016). A La espera, situada en un poble de la serra andalusa en els 70 i sobre la tragèdia que amenaça el guarda d’una finca (Víctor Clavijo), li costa assentar-se. La cal·ligrafia visual de l’arrencada és massa esclava dels seus referents i hi ha certa rigidesa en el ritme i les interpretacions. Per sort això dura poc. Una vegada presentats escenari i personatges i activada la tragèdia, Gutiérrez, també autor del guió, recondueix la pel·lícula cap a llocs més atractius. Bàsicament s’entrega al costat fantàstic, sobrenatural i a l’horror amb gosadia, coneixement de causa i prenent decisions brillants tant a nivell de text com de direcció i de posada en escena.