Marvel es fica en un altre embolic amb ‘The Marvels’

Pot ser que la 33a pel·lícula de l’Univers Cinematogràfic de Marvel no sigui la pitjor de totes –també pot ser que sí–, tot i que sens dubte és la més caòtica, en bona mesura perquè necessita fer massa coses en un relativament breu metratge: ha d’exercir de continuació tant de ‘Capitana Marvel’ (2019) com de les sèries ‘Bruja Escarlata y Visión’ i ‘Ms. Marvel’, encaixar en l’engranatge de l’UCM i, és clar, ser un relat autònom funcional. I la tasca la sobrepassa.

Notícies relacionades

Marvel, de dol: mor el doble d’acció Taraja Ramsess en un tràgic accident de cotxe amb els seus fills

Isabel Vidal, de vendre entrades a CEO de Focus

S’estrena envoltada de rumors segons els quals la seva producció va estar farcida de problemes i que, pel que es pot veure, resulten creïbles. Queden en evidència en la seva peripècia argumental, confusa i plena de forats –sobre el paper, les tres heroïnes protagonistes es veuen obligades a treballar en equip per derrotar un malvat de saldo que fa alguna cosa amb forats de cuc, o una cosa per l'estil–, en els comportaments inconsistents, en els ‘macguffins’ introduïts i de sobte oblidats, en la seva incapacitat per harmonitzar els moments pallassos amb les ínfules èpiques, en la matussera imatgeria digital que la vehicula i en un ritme frenètic que fa que tant els personatges com les seves relacions siguin simples esbossos i les escenes d’acció són incomprensibles.

I tot això converteix ‘The Marvels’ en una altra addició inútil més a l’univers de Marvel –i en van...–, i en una altra prova més de la incapacitat de la saga per obrir-se camí sense recórrer als seus personatges més icònics.