Madonna, la venjança de la matriarca del pop al Palau Sant Jordi

Oblidem-nos de la caricatura, una Madonna pixelada i carn de bisturí que sembla lluitar contra el temps. La primera cançó de la nit, ‘Nothing really matters’, que el 1998 va dedicar a la seva petita filla Lourdes, tenia regust de manifest adult: quan era jove, diu la lletra, només li importava divertir-se i «viure d’una manera egoista», un ordre trastocat amb la maternitat. Madonna, sola en el gran escenari circular, en la penombra, amb el seu llarg vestit negre de sacerdotessa i diadema litúrgica, encenent la metxa amb una hora i vint minuts de retard. Espera amenitzada per ratxes d’esbroncades del públic i absència d’explicacions o disculpes. 

Nova York en els 80

L’empipada va quedar enrere, com sol passar, tan aviat l’espectacle va arrencar. El guió de ‘The celebration tour’ va desplegar una dinàmica cronològica, amb un primer acte abonat al ‘remake’ dels vuitanta: de l’alegria d’‘Everybody’, posant el focus en el Nova York dels seus inicis, a un ‘Into the groove’ embolicat en sons de sintetitzador. Madonna, movent-se de manera juvenil, exhibint el prodigi de cantar (o fer-ho veure) i anant amunt i avall alhora, envoltada d’una tropa vestida segons la rabiosa moda de 1984. Laberint de passarel·les a la pista i pantalles de vídeo que s’estenien i es recollien d’un tema a l’altre.

La senyora Ciccone va prendre la paraula per donar-nos la benvinguda a un espectacle que va presentar com «la història de la meva vida», recordant els primers passos novaiorquesos, «fa un milió d’anys». I es va dirigir a Barcelona amb un rotund «estimo aquesta ciutat», amb guitarra elèctrica inclosa, a punt per imprimir una mica de rock a ‘Burning up’. D’aquí a ‘Open your heart’ i a un somrient ‘Holiday’ sota la bola de mirall. Una de les cançons més senzilles i eficaces del seu repertori, que va creuar amb una picada d’ullet a ‘I want your love’, de Chic.

Sexe i religió

La personal lectura de Madonna de la religió, un clàssic, va aparèixer en un ‘Like a prayer’ amb cors monàstics, monjos encaputxats i bacanal de cossos semidespullats enredats en creus així de grosses. Li va faltar la força del ‘crescendo’ final, però va subministrar un record a Prince, un altre paladí del diàleg entre el sexe i Déu. I d’aquí vam anar a parar a ‘Erotica’, que va cantar amb barnús entre tres rings de boxa, citant-se amb una versió de si mateixa que va recrear l’escena de llit del ‘Blond ambition tour’, de 1990. 

Va fer furor ‘Hung up’, un tema del 2005 amb ‘sample’ d’Abba, que al seu dia va ampliar el radi generacional. I què dir del voluptuós house de ‘Vogue’. Hi va haver canvi de cicle amb la balada ‘Bad girl’, amb la seva filla Mercy James al piano, i un parlament a favor d’una «hospitalitat radical» i de «donar la benvinguda a l’estranger». I Madonna va alçar la veu amb ‘I will survive’, l’èxit de Gloria Gaynor, va ser Evita per uns minuts i va evocar un altre col·lega perdut, Michael Jackson, casant ‘Like a virgin’ amb ‘Billie Jean’.

La figura materna

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

El prec de fites del pop va ser de categoria, si bé Madonna en va deixar uns quants a la recambra: no hi ha lloc en aquesta gira per a ‘Material girl’, ‘Who’s that girl’, ‘True blue’, ‘Express yourself’ o ‘Music’. I ni rastre del seu últim àlbum, ‘Madame X’. En canvi, va caure algun número una mica sota radar, com ‘Mother and father’, inspirat en la pèrdua de la seva mare quan només tenia cinc anys.

Valent-se de cartes últimes com ‘La isla bonita’ o ‘Ray of light’, rebudes com a mannà per un públic que cobria diverses generacions, Madonna va dominar, i va venir a fer-li una botifarra als que, en els 80, la van etiquetar de joguina efímera. I la història continua.