L’argentina ‘Cuando acecha la maldad’, millor pel·lícula al festival de Sitges

El terror pur i dur, sense concessions, s’ha imposat en el palmarès de Sitges 2023. ‘Cuando acecha la maldad’, de l’argentí Demián Rugna, ha sigut la millor pel·lícula de la competició segons el jurat compost pels productors Jérôme Paillard i David C. Fein, l’actriu Ana Torrent i els crítics Kim Newman i Alexandra Heller-Nicholas. A més, ‘Cuando acecha la maldad’ ha rebut el premi Blood Window a millor pel·lícula iberoamericana.

«Estic cansat d’aquestes pel·lícules de terror tan pensades per poder vendre’s bé», deia Rugna fa uns dies en entrevista amb EL PERIÓDICO. «Jo no estic fent un producte en cap moment. Quan escric una pel·lícula, tot pot passar. I li pot passar a qualsevol personatge». Ni dones, ni nens, ni gossos es deslliuren de la maldat en aquest relat implacable sobre l’arribada d’una plaga demoníaca a una zona rural de l’Argentina. Unes altres dues favorites del jurat eren ‘Riddle of fire’, de Weston Razooli, i ‘Moscas’, d’Aritz Moreno, que han rebut menció especial.

Renéixer del cine de gènere gal

Renéixer del cine de gènere galEl jurat oficial fantàstic ha atorgat el seu premi especial, ex aequo, a ‘Stopmotion’, de Robert Morgan, «per la seva exploració creativa del costat fosc de la creativitat», i ‘Vermin: la plaga’, de Sébastien Vaniček, «per ser una pel·lícula de monstres poderosa i política», va dir Heller-Nicholas. Un altre títol important del renascut i ecologista fantàstic francès, ‘El reino animal’, s’ha quedat el premi als millors efectes especials. La gran Kate Lyn Sheil (presència capital del cine ‘indie’ nord-americà recent) ha sigut considerada millor actriu per la seva feina a ‘The seeding’; la jove protagonista de ‘Tiger stripes’,Zafreen Zairizal, s’emporta una menció especial.

Notícies relacionades

Maria Rodés canta a l’amor "normal i al que frega la bogeria"

‘Stranger things’ s’autohomenatja

Al costat de ‘Cuando acecha la maldad’, una altra pel·lícula multipremiada d’aquesta edició ha sigut ‘La morsure’, de Romain de Saint-Blanquat, delicat relat iniciaticovampíric que ha rebut el Méliès d’Argent a millor pel·lícula, el premi del jurat Carnet Jove i el de millor fotografia. La francobelga ‘Vincent debe morir', de Stéphan Castang, ha sigut doblement premiada: millor actor (Karim Leklou) i premi Citizen Kane al director revelació. El premi de la Crítica José Luis Guarner al millor llarg de secció oficial ha anat a parar a ‘La teoría universal’, bellament filmat ‘thriller’ quàntic de Timm Kröger. I el Gran Premi del Públic ha recaigut en l’animada ‘Robot dreams’, de Pablo Berger.

Ja en les seccions paral·leles, han sigut destacats títols com ‘Moon garden’ (millor llargmetratge de Noves Visions), ‘Tony, Shelly y la linterna mágica’ (millor llargmetratge d’Anima’t), ‘The last stop in Yuma County’ (millor pel·lícula d’Òrbita) i ‘Kim’s Video’ (millor pel·lícula de Sitges Documenta).