La caixa de ressonància

L’Últim de la Fila no torna: es diverteix

De vegades, l’ansietat per donar notícies grandioses ens perd: no, el grup de Manolo García i Quimi Portet no planeja tornar a la carretera, ni entregar cançons noves. Però ‘Desbarajuste piramidal’, disc en què regrava 24 clàssics, suggereix que la vella química es manté

El Último de la Fila regraven els seus èxits a ‘Desbarajuste piramidal’

L’Últim de la Fila no torna: es diverteix

Xavier Baliellas

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Titulars exagerats o, si més no, equívocs, els d’aquests dies: «Torna El Último de la Fila». Bé, amb el diccionari a la mà, no es pot afirmar que la frase sigui falsa: Manolo García i Quimi Portet publicaran l’1 de desembre un disc, ‘Desbarajuste piramidal’ (doble CD, triple LP) sota aquesta marca artística, i es tracta d’una gravació nova, en què recreen 24 cançons del seu catàleg. Però quan diem que un grup «torna», ja ens imaginem una gira, pavellons o estadis plens, potser composicions noves.

No és el cas. Podem confirmar que no hi ha ‘tour’ ni més activitat planejada per a El Último de la Fila. Manolo García acaba de començar la seva pròpia gira, rescabalant-se de les suspensions de fa un any per causa mèdica, en un itinerari que el mantindrà ocupat el 2024 i que inclourà la reprogramació del concert al Palau Sant Jordi que s’havia de celebrar l’hivern passat. I Quimi Portet segueix a la seva, potser pensant a donar relleu al seu últim disc, ‘Festa major d’hivern’, que ja té cinc anys.

A la premsa, de vegades ens perd l’ansietat per donar notícies grandioses: volem desesperadament que ens estimin (i que ens cliquin). Però aquest retrobament, tot i que no sigui el que sembla, és igualment remarcable i s’alinea amb altres episodis reveladors que continua flotant la química entre les dues parts: el més sonat va ser el fugaç ‘remake’ de Los Rápidos/Los Burros del 2016.

Notícies relacionades

¿Per què s’han arremangat Manolo i Quimi per regravar ara ‘Lejos de las leyes de los hombres’ (escollida com a ‘single’), ‘Insurrección’ o ‘El loco de la calle’? Perquè els ha vingut de gust i perquè ningú els obligava a fer-ho. S’han encarregat de tocar tots els instruments i, pel que sembla, s’han divertit com uns nens grans. Per als més perspicaços, no s’adverteixen aquí senyals de fer «un Taylor Swift», és a dir, regravar per refrescar drets fonogràfics. Les noves preses no calquen les originals, sinó que són adaptacions diferents, amb altres arranjaments i dinàmiques sonores.

El Último de la Fila va ser un grup que es va dissoldre sigil·losament, sense anunciar una última gira per rebentar les taquilles, i que s’ha negat a cedir les seves cançons per a finalitats publicitàries. Una banda que mai va voler actuar al Sant Jordi, tot i que Manolo García sí que es va avenir a fer-ho en solitari molts anys després. ¿Tornarà algun dia la parella a ajuntar-se per donar guerra en un escenari? Sembla molt improbable, però una de les prerrogatives legítimes de la condició humana és canviar d’opinió.