Cita multitudinària

La Mercè 2023: una trepidant ‘Nochentera’ a la platja de Bogatell

Vicco va tancar de matinada, amb un concentrat ‘set’ de mitja hora, la desfilada de concerts de ‘Mediterràniament’, que va incloure el còctel politicofestiu de Zoo, el pop melodiós de Ginestà i el verb àcid de Boye 

ENTREVISTA | The Tyets: «No farem això de ‘la fórmula ha funcionat, repetim-la’»

La Mercè 2023: una trepidant ‘Nochentera’ a la platja de Bogatell

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La televisió pot convertir en estrelles artistes que no disposen encara de prou repertori per omplir un concert. Manen la passió col·lectiva i l’ànsia d’aprofitar el moment. Allà va estar Vicco, figura elevada a cap de cartell, aquest divendres, al cartell ‘Mediterràniament’, amb la firma Damm. La cantant sortida del Benidorm Fest va estirar el seu incipient cançoner fins a un total de nou títols en mitja hora justa, davant una audiència multitudinària a la platja de Bogatell.

El públic de Vicco a la platja de Bogatell /

Zowy Voeten

Tots eren allà per ballar amb ‘Nochentera’, cançó al capdavall triomfadora del festival fins i tot sense haver guanyat (91 milions de reproduccions a Spotify, mentre que ‘Secreto de agua’, de Blanca Paloma, suma un milió pelat). No vam haver d’esperar una nit sencera per escoltar-la, però gairebé: eren les 2.27 de la matinada quan Victòria Riba va entonar la peça més desitjada. Acompanyada per vuit ballarins i tres músics, i dominant el coll i l’escena, va posar allà el clímax d’un ‘set’ que va incloure els seus ‘covers’ de La Oreja de Van Gogh i El Sueño de Morfeo. Tot i que en aquests grups estiguin els seus referents musicals, el seu repertori es va escorar més cap a la fibra electre-dance, visible en aquests temes nous, ‘Misiles’ i ‘Engatusao’.

El grup Zoo, durant el seu concert a la platja de Bogatell /

Zowy Voeten

Dards contra el futbol

La barreja de públics a Bogatell va ser significativa. I d’actituds: allà hi va haver l’encreuament de festa i mala llet política de Zoo, consumant un passeig triomfal amb la seva atòmica barreja de tradició valenciana (aquests metalls) amb electrònica i hip-hop. Invectives contra el futbol («22 cabrons encenent la grada», «banda armada per màfies»), lírica eroticofestiva («mugrons de cirera, meló de tot l’any») i esmenes totals al sistema en ‘Impresentables’ i ‘Ventiladors’.

Notícies relacionades

En un altre extrem, el pop dolç i melodiós de Ginestà, en campanya del seu tercer àlbum, ‘Suposo que l’amor és això’. Tot i que es va batejar retent honors a la miliciana Marina Ginestà, en el seu la motivació política ha derivat cap a la cançó emotiva-idealista, lliure de gelosia, traïcions i sentiments considerats tòxics (amb coartada patriòtica: «baixo cap al Canigó / quan esclata la primavera del teu cor»). Van lluir un ‘hit’ innegable: ‘L’Eva i la Jana’. I abans, obrint la sessió, David Menéndez, Boye, amb el seu rap àcid i la seva dominadora presència escènica, delectant el públic de primera hora amb ‘Veni vidi vici’ i les seves noves troballes satíriques, com ‘Vamos a trabajar’. Seguirem els seus passos.