Arriba ‘El que cal veure’, la newsletter de sèries i cine de ‘El Periódico’

Havia d’arribar ‘el que cal veure’, una newsletter setmanal (cada divendres des del dia 29, a les 8.00 h, nou enviament) amb recomanacions essencials de cine i sèries per als fidels d’EL PERIÓDICO. Seleccions fetes no per l’algoritme, sinó per l’humanoide que firma això, decidit a veure certes coses perquè d’altres no ho hagin de fer i a no guardar-se cap bonic secret per a ell sol. 

A més, cada butlletí inclourà comentaris ràpids sobre notícies, tràilers, episodis assenyalats i curiositats que hagin tingut lloc en els últims dies. Tot en l’intent de fer comprensible el paisatge audiovisual d’ara.

Per subscriure’s, només fa falta passar per aquesta pàgina. 

I per als que encara dubtin, aquí va un exemple de la classe de recomanacions, apunts i notes que es poden esperar cada divendres. 

‘Sex education (temporada 4)’

‘Sex education (temporada 4)’On la fan: Netflix 

L'excitant comèdia dramàtica arriba al seu final més (joiosament) complicada que mai: la seva quarta temporada és una olla de pressió d’aventures de descobriment, positivitats tòxiques, jocs polítics, conflictes amb esglésies retrògrades i revelacions artístiques. És difícil acomiadar-se d’Otis, Maeve, Eric i la resta de la diversa ‘troupe’ de la sèrie, sobretot per a Laurie Nunn, creadora de tots ells. Ens va confessar les seves emocions en aquesta entrevista, de la qual aquí teniu un parell de ‘bonus tracks’.

Si en algun moment del futur, algú volgués saber quines qüestions preocupaven la humanitat el 2023, aquesta temporada de ‘Sex education’ seria un bon punt de partida. ¿Van posar molt esforç en cobrir tantes qüestions com fos possible? 

Per a cada temporada feia una espècie d’esquema d’on volia portar els personatges. De vegades m’alliberava de qüestions personals a través de les històries. Però després, em dirigia a la sala de guionistes, on teníem gent d’allò més diversa, i entre tots trèiem arguments i idees durant una setmana. Ens preguntàvem: ¿quina mena d’història és necessari explicar ara? ¿Què és interessant? ¿Quina és la perspectiva que encara no hem vist? El que volíem era reflectir en pantalla converses del món real. 

L’estiu passat, a molts ens va sorprendre (i va alegrar) veure mig repartiment de la sèrie a ‘Barbie’. ¿Se sent orgullosa al respecte?

Sens dubte que sí. A més, ‘Barbie’ és tan fantàstica, tan divertida... Vaig ser mare l’any passat i aquesta va ser la primera pel·lícula que vaig veure al cine en tot un any. Vaig tenir sort: ¡quina bona manera de tornar a les sales! 

---

Les adaptacions de Roald Dahl per Wes Anderson

Les adaptacions de Roald Dahl per Wes AndersonOn es poden veure: Netflix (a partir de dimecres, dia 27)

Dimecres, dia 27, s’estrena ‘La maravillosa historia de Henry Sugar’, primer dels quatre curts que Wes Anderson ha dirigit per a Netflix a partir de contes del gran Roald Dahl. En la seva crònica de la presentació del film a Venècia, Nando Salvá ens prometia que tot el que molts estimem del cine d’Anderson continua present aquí (en format reduït a 37 minuts): «les històries dins d’històries dins d’històries, les composicions precises i desbordants de detalls, el hieratisme que amb prou feines aconsegueix ocultar una profunda melancolia».

No s’hauran d’esperar massa per descobrir la seva visió d’‘El cisne’, ‘El desratizador’ i ‘Veneno’, que arribaran, dijous, divendres i dissabte, respectivament. Netflix va adquirir fa dos anys la Roald Dahl Story Company, així que l’allau d’adaptacions només acaba de començar. Segons s’ha sabut aquesta mateixa setmana, el 2025 estrenarà una pel·lícula animada d’‘Els Culdolla’ amb Phil Johnston (‘En Ralph trenca Internet’) com a director. 

---

Unes últimes coses

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Unes últimes coses● Aquesta setmana no s’ha emès el final de temporada de ‘Tiempo de victoria: La dinastía de los Lakers’, sinó el de la sèrie, una mica per sorpresa. I a sobre sense victòria, sinó amb aquella famosament tràgica derrota davant els Celtics a les Finals de 1984. La més pura definició d’anticlímax.

● Si només llegeixes una llarga entrevista amb un director llegendari aquest cap de setmana, que sigui (en cas de controlar anglès) aquesta amb Tim Burton publicada pel British Film Institute. Inclou algun apunt encoratjador sobre el procés creatiu de ‘Bitelchús 2’ (¡«sense efectes digitals»!, ¡«els mateixos ninots i tècniques»!) i una confessió dolorosa sobre la seva mai duta a terme pel·lícula de Superman: «Quan treballes durant tant temps en un projecte i no s’arriba a fer, t’afecta per a la resta de la vida».