Talking Heads, ¿encara una banda imprescindible?

La de Talking Heads és una de les tornades més esperades del ‘show business’. Continua semblant improbable, tot i que tècnicament no sigui impossible: els seus quatre integrants són vius i estan bé, i han deixat que el pas del temps endolceixi el vell catàleg de greuges. Que Frantz es va encarregar d’airejar (temperant la malvolença) fa tres anys en les seves memòries, en què pintava el jove Byrne com un acaparador de focus i, el que és pitjor, de crèdits d’autoria de les cançons. El bateria hauria començat a sospitar el dia que, sent els dos estudiants d’art i elaborant una exposició col·lectiva, va observar que poc abans de la inauguració, Byrne havia col·locat d’esquitllentes les seves peces a la primera sala, relegant les dels seus companys.

És veritat que els retorns de bandes solen respondre més a l’afany de lucre i la gratificació nostàlgica que a l’estímul artístic. Veure aquests senyors ajuntant-se per tornar a tocar ‘Psycho killer’, ‘Once in a lifetime’ o ‘Burning down the house’ podria transmetre la sensació de l’artista que fa ‘covers’ de les seves pròpies cançons. Però, ¿i què? Les músiques estan per transcendir el seu temps i el seu origen, i estem parlant d’un grup que podria presentar-se amb la seva formació íntegra, sense reemplaçaments ‘Frankenstein’.

Notícies relacionades

¿Què va voler dir Sabina amb la seva frase de comiat?

¿Qui no pot estimar la Mafalda i els seus amics? Arriba ‘Releyendo: Mafalda’, un viatge a l’univers Quino a Disney+

I no sembla que el pas del temps hagi jugat en contra de la seva obra, ja al seu dia ansiosa i reveladora d’una mena de psicosi universal exorcitzada a través del ball, intel·lectual i popular, mestissa i ‘altermundialista’ a través de l’arriscada fusió ‘afro’, trencadora en la integració d’una dona com a instrumentista (Tina Waymouth, baixista de baixistes, obrint camí a Kim Gordon i Kim Deal). És possible que Ricard Robles es quedi sense complir el seu vell somni de portar el grup al Sónar, però tenim ‘Stop making sense’, vibrant com el 1984. ¿Són Talking Heads imprescindibles el 2023? Per descomptat que no. Però sí perfectament disfrutables.