FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La García Márquez, en ple districte barceloní de Sant Martí, ja és la millor biblioteca pública del món del 2023. L’espectacular estructura arquitectònica, que evoca una gegant pila de llibres, i la seva concepció diàfana, lluminosa, confortable i sostenible, de disseny nòrdic en fusta clara i vidre, han sigut mereixedors aquest dilluns del premi que atorga la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), que ha emès el seu veredicte a Rotterdam (Holanda), en el marc del 88è Congrés Mundial de Biblioteques i Informació. 

Amb aquest guardó, premiat amb 5.000 dòlars, la García Márquez es converteix així en la primera biblioteca pública espanyola a guanyar el premi de l’IFLA. Obra dels arquitectes Elena Orte i Guillermo Sevillano, de SUMA Arquitectura, i inaugurada el maig del 2022, s’ha imposat a les altres tres finalistes, la Public Library Janez Vajkard Valvasor Krškov (Eslovènia), la City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina). 

Situada a la cantonada del carrer del Treball amb Concili de Trento, la Biblioteca García Márquez ja va guanyar l’any passat el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i opta a un nou guardó, ja que ha sigut seleccionada finalista dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, que es donaran a conèixer el 19 d’octubre.  

Gairebé mil visites diàries

La García Márquez, un edifici de nova construcció de sis plantes i gairebé 4.000 metres quadrats, amb un fons de 40.000 llibres i documents, havia rebut, des de juny del 2022, al poc de la seva inauguració, fins al maig passat, 277.578 visites (una mitjana de 947 persones al dia), havia prestat 128.695 documents, havia fet 6.000 carnets a nous usuaris i havia acollit 75 activitats (conferències, trobades amb escriptors, recitals de poesia, clubs de lectura, tallers...).

Criteris més valorats

Pensat com un equipament cultural i de proximitat multifuncional per als veïns, el centre reuneix els criteris més valorats pel jurat de l’IFLA, com són la interacció amb l’entorn social i la cultura local, la combinació de l’arquitectura oberta i funcional amb solucions creatives i sostenibles, la flexibilitat dels espais i serveis o la digitalització. 

Amb múltiples i diversos espais de lectura i de treball, així com de zones amb ordinadors, un parell de terrasses exteriors, les diferents seccions de la biblioteca es vehiculen, totalment obertes, sense gairebé portes, al voltant d’un pati interior triangular pel qual puja una àmplia escala que rep llum natural d’una gran claraboia de la coberta. 

Els materials són reciclables (la fusta procedeix de reforestació controlada) i el projecte busca l’eficiència energètica, amb l’ús de panells fotovoltaics o la reutilització de l’aigua de pluja per regar la vegetació. 

El ‘boom’ llatinoamericà

Ja des del mateix nom, la biblioteca rendeix homenatge al nobel de literatura colombià Gabriel García Márquez, molt vinculat a Barcelona, a qui recorda amb un bust de bronze i amb les seves obres, a més de les dels altres protagonistes de l’anomenat ‘boom’ de la literatura llatinoamericana, en la qual el centre s’ha especialitzat, que va viure la ciutat als 60 i 70. 

Fons Francisco Ibáñez

Notícies relacionades

A més d’aquesta especialització, la biblioteca barcelonina (la tercera més gran de les 40 de la ciutat, després de la Jaume Fuster i la Ignasi Iglésias-Can Fabra) compta amb un espai dedicat al dibuixant Francisco Ibáñez, mort al juliol, ja que el creador de Mortadel·lo i Filemó era veí de Sant Martí.  

A més d’acollir el Festival de Literatura Llatinoamericana KM Amèrica, la García Márquez allotja la primera plataforma oberta a la xarxa de biblioteques de Barcelona a través de pòdcasts, anomenada Ràdio Maconda (picada d’ullet al poble fictici creat pel nobel colombià).