8 còmics per afrontar el devastador canvi climàtic

Amb humor i sense, en forma d’assaig gràfic o d’història de ficció, en primera persona, en to divulgatiu o d’investigació periodística..., el còmic utilitza tots els seus recursos per lluitar contra el canvi climàtic, conscienciar de la necessitat de cuidar el planeta, denunciar els atemptats de l’ésser humà contra l’ecosistema i alertar, no del que ens cau al damunt, sinó del que ja és aquí. Diverses novetats (i alguns extres) coincideixen en llibreries. Totes són aptes per a negacionistes.    

James Romberger (Planeta Cómic) 

«No ens mereixem aquest planeta», crida el protagonista d’aquesta distopia postapocalíptica (inspirat en el fill del mateix James Romberger, dibuixant nord-americà nominat als Eisner), des d’una Nova York inundada per la pujada de l’oceà després del desglaç dels Pols. Malviu i es busca la vida amb la sola companyia d’un gat intentant enfrontaments amb altres supervivents i a una elit privilegiada i insolidària. Nouvinguda a les llibreries, planteja tres desenvolupaments possibles per a una història de ficció que potser és més pròxima del que pensem. 

Jean-Marc Jancovici i Christophe Blain (Finestres / Norma) 

Jancovici, popular climatòleg i divulgador, no va trigar ni un minut a acceptar la proposta del dibuixant Christophe Blain (‘Quai d’Orsay’) per armar aquest rigorós i provocador assaig en vinyetes on el lector s’enfunda el vestit de superheroi d’Iron Man i es pregunta si hi ha solució al desastre climàtic. Un còmic que gosa proposar mesures per frenar-lo que han desencadenat la polèmica entre els ecologistes: alerta dels riscos i insuficiències de les energies eòlica i solar i defensa el paper de la nuclear. Un ‘best-seller’ a França: més de 500.000 exemplars venuts. 

Darío Adanti (Astiberri) 

«Tenim un gran problema», aclareix sempre en primera persona i sense abandonar l’humor malgrat la gravetat del tema, el lúcid dibuixant argentí establert a Espanya, que encerta a la diana amb el títol d’aquest divulgatiu assaig gràfic sobre el canvi climàtic. Darío Adanti reflexiona sobre com l’ésser humà està conduint el planeta, i amb això totes les espècies, al caire de l’extinció. Recorre a inapel·lables informes científics que els negacionistes haurien de llegir i aboca curiositats, com qui va alertar primer que el CO2 causava l’escalfament global: la investigadora feminista Eunice Newton Foote, ¡el 1856! El futur, tant si ens agrada com si no, ja és aquí, alerta. 

Inès Léraud i Pierre Van Hove (Astiberri) 

Tres persones i 40 animals han mort fulminades en els últims anys a les costes de la Bretanya. El causant, la proliferació d’algues verdes, que superfertilitzades pel nitrat utilitzat en l’agricultura i la ramaderia intensives, creixen i es descomponen de manera tòxica i letal. Aquesta investigació periodística real denuncia els silenciats perills sobre el medi ambient i els éssers humans que provoquen els sistemes de producció de les macrogranges. Un cas que recorda al que va passar al Mar Menor (Múrcia) i que ha topat amb amenaces, mostres desaparegudes i autòpsies evitades. El còmic supera a França els 120.000 exemplars venuts.  

Francisco Ibáñez (Bruguera) 

El Pare Noel a les Bermudes i sobre una planxa de surf, cotxes més ràpids que l’AVE impulsats per violents tornados i agricultors llaurant amb burros amb para-sol incorporat. Amb el seu sempre proverbial humor i de la mà de les esbojarrades aventures dels seus personatges més famosos i esbojarrats, Mortadel·lo i Filemó, el mestre Francisco Ibáñez, la mort del qual sorprenia el món del còmic el juliol passat, no va deixar passar l’oportunitat de posar el focus en els desastrosos efectes de l’escalfament global en aquest àlbum, publicat fa poc més d’un any. Els agents de la T.I.A comptaran amb l’‘ajuda’ del professor Bacteri per investigar les anomalies climàtiques que estan patint alguns pobles. 

Philippe Squarzoni (Errata Naturae)  

El resultat de sis anys d’investigació periodística, amb entrevistes a experts i científics, és aquest documentat assaig gràfic explicat en primera persona per Philippe Squarzoni, reconegut amb el Gran Premi del Festival de còmic de Lió. Després de múltiples entrevistes amb experts i amb les dades sobre la taula, el dibuixant francès convida a reflexionar sobre com podem plantar cara al canvi climàtic i sobre la necessitat de replantejar-se una societat fonamentada en el consumisme i dependent de les energies fòssils. 

Jean-Baptiste de Panafieu i Alexandre Frank (Garbuix books)

En una illa imaginària de l’Àrtic, dos periodistes graven un reportatge amb un grup de científics que investiguen els greus efectes del canvi climàtic provocat per l’acció de l’ésser humà: la creixent desaparició d’espècies (anem cap a la 6a extinció, la 5a va acabar amb la vida dels dinosaures, es recorda), les conseqüències dels plàstics i altres abocaments industrials al mar, la desforestació... Una crida a la consciència col·lectiva i a reflexionar sobre què pot aportar cadascú per frenar el desastre, de la mà de l’oceanògraf Jean-Baptiste de Panafieu i de l’autor de ‘Guantanamo Kid’.  

Carlos Portela i Sergi San Julián (ECC)  

Notícies relacionades

La «putrefacció del poder» que va satiritzar Llull arriba al còmic

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Complerts 20 anys de la catàstrofe del ‘Prestige’, que va tenyir d’una negra marea de petroli les costes gallegues el 2002 en el que va ser un dels desastres ecològics marins més grans d’Europa, aquesta història explica moltes veritats a través d’uns personatges ficticis. Des de la mala gestió del Govern del PP del moment, les ajudes als afectats pensant només en rèdits electorals i les pressions als mitjans per part de polítics als problemes de supervivència de mariners i navegants o els voluntaris que van presentar-se de tot el país a netejar el quitrà. Amb pròleg del novel·lista Manuel Rivas i epíleg de l’historietista Miguelanxo Prado.