▾ .com .cat
Oci i Cultura
Ben Harper reconforta l’ànima a Porta Ferrada

Festival a Sant Feliu de Guíxols

Ben Harper reconforta l’ànima a Porta Ferrada

El músic californià va lluir la seva habilitat per crear un so propi amb vibració i aura, a partir de la barreja de gèneres afroamericans, acompanyat per uns renovats Innocent Criminals

Ben Harper reconforta l’ànima a Porta Ferrada

Júlia Termes

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Se suposa que l’estiu és aquesta estació propícia per a la lleugeresa i la banalitat terrenal, però per contrariar aquest clixé hi ha Ben Harper, californià que sol elegir la canícula per a les seves rondes europees. Músic portador de místiques paraules i practicant d’un desenvolupat llenguatge musical a partir de les fonts de la música afroamericana, va propagar la seva poesia amb cor i esperit humanista aquest divendres al Festival de la Porta Ferrada.

Tot i que disposa de dos àlbums recents, ‘Bloodline maintenance’ (2022) i l’acabat de publicar ‘Wide open light’, Harper va anar per lliure a Sant Feliu de Guíxols. Sol fer-ho. Una peça de moderna factura, ‘Below sea level’, va obrir, sí, la sessió embolicant l’alerta pel canvi climàtic en una celestial harmonia vocal hereva del gòspel. D’allà al prest rescat de ‘Diamond in the inside’, aquest tema amb ressonàncies de Dylan (i The Band) i que ret honors a la bellesa interior.

 

Un lloc de pau

Els jocs de veus amb ressonàncies soft-rock van ser un digne distintiu d’aquests Innocent Criminals, molt renovats respecte als vells temps, ara amb el guitarrista-cantant Adrian ‘Alex’ Painter com a còmplice destacat. Totes les peces van encaixar i van donar cos a aquest lloc mental en el qual el rock (‘Burn to shine’) conflueix amb l’eco del reggae (‘Finding our way’) i la pista ‘funky’ (‘Mama’s trippin’). Bon humor en escena: «My name is Benito», va fer saber, celebrant protagonitzar una «perfect night» amb «no rain, summertime».

Notícies relacionades

Aquesta refinada tropa dona aquest perfil de músics per a músics, amb les seves filigranes i aquest domini dels materials per fondre’ls amb guant de seda. Però Harper va marcar territori quan es va quedar sol i va acariciar les nostres orelles amb ‘Walk away’ i, col·locant-se el ‘lap steel’ sobre les cames, va demanar ajuda espiritual a ‘Giving ghosts’.

D’allà a un dolç ‘She’s only happy in the sun’ que va dedicar a Espanya en record de certs estius juvenils. Un tema al qual va procedir a afegir-se amb suavitat la banda a mig trajecte. Trànsit cap a altres clàssics del catàleg discogràfic, com ‘Burn one down’ i ‘Say you will’, per segellar la nit i fer possible que sortíssim del Guíxols Arena (1.992 assistents, segons l’organització) sospesant que potser, al cap i a la fi, la humanitat no és un cas tan perdut com de vegades podria semblar.

Temes:

Festival de la Porta Ferrada

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
  2. El Malecón El Barça es fa trampes
  3. Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
  4. El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
  5. La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil