Teatre
Crítica d’‘En mitad de tanto fuego’ (Sala Beckett): relats troians

En les últimes setmanes, Alberto Conejero ha encapçalat titulars. Creat junt amb Xavier Bobés i estrenat al TNC el seu muntatge ‘El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai’, cancel·lat a Briviesca (Burgos) per un nou ajuntament de PP i Vox. Si la història emotiva d’un mestre republicà pot acabar censurada, quin tràgic destí li pot arribar a la nova ‘En mitad de tanto fuego’ (fins al 30 de juliol a la Beckett), monòleg o bé rampell poètic que burxa en l’ambigüitat d’un dels mites d’Occident, la ‘Ilíada’. ¿Van ser amants el gran heroi Aquil·les i el seu inseparable Pàtrocle?
S’han acabat les insinuacions, revulsiu contra versions hollywoodianes beates com la ‘Troia’ de Wolfgang Petersen, que els va presentar com a cosins. Conejero posa tot el seu vast coneixement del món clàssic al servei d’un soliloqui lúcid, Pàtrocle ens parla amb una veu universal que travessa tota la història, mítica i present, entre el fragor de la guerra eterna i la quotidianitat de passejar el gos. Barrejant epítets altisonants i versos alexandrins, ara emergeix un secundari que pren la paraula, un humà carnal i dolençós, Pàtrocle, com un estrany repudiat en oposició al diví heroi Aquil·les i la seva llegenda.
Notícies relacionadesLa complexa partitura textual, densa i estimulant sobretot en la primera part, no podria trobar millor mestre a la batuta. La direcció de Xavier Albertí desgrana paraules com notes en una simfonia per moments minimalista, brossiana quan es recrea amb els possessius per accentuar la carnalitat del text. La proposta va a l’essència literària i prescindeix de floritures escèniques, a excepció de la sacralitzant il·luminació, que augmenta la solemnitat. Tanta sobrietat recorda un altre monòleg albertinià recent, ‘El cos més bonic...’, tot i que ara sí que compta amb un grapat de gestos que atrapen el personatge entre el destí i el desig.
Però tot bon monòleg no ho seria sense el seu intèrpret. Rubén de Eguía toca l’Olimp actoral a què ja es va acostar amb ‘Els homes i els dies’. Se sent bé en el cos a cos, creix en la distància mínima que el separa d’un públic que vibra com una corda de violí amb la precisió i els matisos del seu treball. Menys torna a ser més, i més enllà del joglar que ens explica la guerra de sempre, brota en el text el relat alternatiu. En el present, l’epopeia vol fugir de la glòria, renega de pàtries i banderes, supèrbia de l’enamorat que desitja envellir tranquil junt amb el seu amant. Si totes les guerres són la de Troia, sense censura, tots els amants podrien ser com Pàtrocle i Aquil·les.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Baixa natalitat La Universitat Pompeu Fabra explica per què és cada vegada més freqüent voler tenir només un fill
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Desorientació i falta de solucions
- Estrena ferroviària Renfe inicia amb èxit les proves del nou tren de Rodalies sobre el traçat de la línia R1
- Els joves adults que viuen en parella cauen a la meitat en 50 anys
- El Vaticà El papa Francesc, ingressat a l’hospital a causa de la seva bronquitis
- CAIGUDA A QUARTS L’eliminació del Barça de la Copa deixa Peñarroya a la corda fluixa: «La meva figura és el que menys importa»
- Estret de Magallanes Engolit per una balena: el terrible malson d'un jove mentre practicava caiac | Vídeo
- ESTAFES ‘ONLINE’ Els consells de la Policia perquè el teu dia de Sant Valentí no es converteixi en el dia de l’«estafamor»
- Trucs L'ajust senzill al router que millora el wifi en 5 minuts