‘Un amor particular’ connecta la Barcelona ‘pija’ i la progre al Condal

La Barcelona ‘pija’ i la progre, la de l’’upper’ Diagonal i la del Raval es troben a ‘Un amor particular’, un musical diferent coproduït per Focus i el Festival Grec interpretat per María Jiménez (‘Gordas’) i Xavi Navarro (‘Rent’, ‘Mar i cel’) al Teatre Condal. Ells dos representen el ying i el yang, dues persones sense res en comú que s’acaben enamorant contra tot pronòstic en aquesta obra creada per Jumon Erra i Daniela Feixas(text i lletres) i Miquel Tejada (música). Més que jugar amb els tòpics entre classes socials, els creadors d’’Un amor particular’ indaguen en els prejudicis. «La tecnologia permet tant interconnectar amb molta gent com viure a la teva pròpia bombolla», diu Erra. Les diferències entre ‘pijos’ i rastaflautes idealistes es dilueixen en la intimitat, almenys en aquest muntatge que serà a la cartellera del 20 de juliol al 6 d’agost.

«El personatge del Xavier és el d’un empresari que assisteix a classes de teatre perquè té problemes amb la seva parella i vol aprendre a fer riure», comenta Erra, l’obra del qual parteix del cas real d’un dels seus alumnes. A partir d’aquí ell i Feixas han creat i dibuixat la professora de qui el Xavier s’enamora com una actriu que està esperant la seva oportunitat per triomfar a qui aquestes classes faran canviar.

Contra la grassofòbia

«Ella és al·lèrgica a l’amor romàntic», comenta Jiménez, activista contra la grassofòbia encantada de participar en aquest muntatge. És la primera vegada, explica, que l’han escollit per capacitat actoral i no per tenir un cos no normatiu.

Al contrari del que li va passar quan la van fitxar per fer ‘Gordas’, una comèdia que necessitava actrius de molt pes en tots els sentits. «Estic molt satisfeta perquè m’han escollit per com actuo, com ha de ser. No és habitual i això hauria de canviar. Cal continuar obrint camí i donar espai al talent independentment del cos», assegura. Se la veu encantada amb el personatge. «L’Ada és una dona molt decidida i tossuda que comença a fer classes d’interpretació. És de les que no es rendeix i lluiten pels seus somnis. La seva família li recomana que deixi el teatre i es dediqui a una altra cosa. Em veig molt reflectida en ella», comenta Jiménez. «També és bastant llançada».

El Xavier, el seu alumne, és al contrari que ella. S’ha apuntat a classes perquè «vol aconseguir que quan entri per una porta la gent somrigui, que noti com si sonés la seva música preferida», explica Navarro. «El meu personatge ho ha tingut tot fàcil a la vida. És de l’’upper’ Diagonal, ha estudiat una carrera, és un empresari d’èxit que n’ha format una i té un alt poder adquisitiu. Però s’adona que no viu a través dels altres. No s’ha plantejat què vol ell realment, ni què el fa feliç. Gràcies a l’Ada connecta amb el seu jo intern i fa un viatge preciós». Els dos personatges es transformen al llarg de l’hora i quaranta minuts que dura l’obra.

¿Musical o concert?

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme

En escena els protagonistes estan acompanyats d’una parella de músics, la pianista i representant del neosoul Andrea Mir i el guitarrista i polifacètic cantautor Albert Solà. Cada un té el seu propi projecte en solitari i es llancen per primer cop al món del teatre. En el muntatge podrien ser els veïns de la parella protagonista però no obren la boca només que per cantar i tocar els seus instruments.

«No són músics que acompanyen, al ser en escena molt a prop dels personatges donen un toc de concert pop al musical», diu Erra. «L’espectacle està ple de ‘hits’, de cançons que podries tenir a Spotify que no només donen contingut a la història sinó que té identitat pròpia», comenta Daniel Anglès, director del Condal. Rap i pop-rock animen aquesta nova comèdia musical que surt del típic i compta amb una original escenografia mòbil de Joana Martí –responsable del vestuari també– que té un aire de «sitcom de Pixar» en què predomina el color groc.