L’última gran troballa del cercador de tresors ‘beatles’

«En el món del col·leccionisme, això és una joia. ¡Un greal!», explica Navarro, amb un entusiasme contagiós. La importància del lot rau en el fet que les entrades són consecutives, un factor que, pel que sembla, és molt apreciat pels caçadors de records. De les gairebé 18.000 localitats que es van vendre per a l’actuació dels Beatles a Barcelona, Navarro assegura que en té més o menys localitzades entre 70 i 80 i està convençut que al cap de 58 anys no se’n conserven gaires més. Fa poc va vendre dues entrades correlatives per 1.800 dòlars. Cinc, diu, és una xifra insòlita. I no es refereix només a l’espectacle de la Monumental, sinó a tots els recitals que John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van fer entre 1962 i 1966. «Hi pot haver talonaris amb entrades consecutives sense vendre d’algun concert –aclareix–. Però d’utilitzades, és molt estrany trobar-ne tantes».

‘Beatlemania’ a Barcelona

Miguel Navarro ja s’havia fet un nom en el món del col·leccionisme musical –durant anys va regentar una parada al mercat ambulant del Port Antic i una botiga al Gòtic– quan fa més de tres lustres es va entossudir a rastrejar amb rigor d’investigador tota la documentació gràfica existent de la visita dels Beatles a Barcelona. D’aquesta particular obsessió va néixer el 2018 el llibre ‘18 horas de beatlemanía en Barcelona’,un volum autoeditat que reuneix 90 fotografies fetes durant la breu estada dels Fab Four a la ciutat (els interessats poden sol·licitar-ne un exemplar a l’adreça electrònica info@beatlesbarcelona.com). Bona part de les imatges incloses al llibre procedeixen dels arxius dels fotògrafs professionals que van cobrir aquella visita (Pérez de Rozas, Horacio Seguí, Joana Biarnés...), però un percentatge gens menyspreable són inèdites. I entre aquestes últimes destaquen les que porten la firma de Pep Puvill.

Josep Puvill era el bateria d’Els 4 Gats, un grup de ‘beat’ i ‘rhythm and blues’ fundat per Quico Pi de la Serra i que entre 1963 i 1965 va gravar quatre epés en català, en un dels quals s’incloïa una versió del ‘Please please me’ dels Beatles rebatejat com ‘L’home solter’. En aquells dies, Puvill alternava les baquetes amb la càmera de fotos (la seva tasca a l’hora de documentar gràficament els primers passos de la Nova Cançó gaudeix avui de just reconeixement) i el 3 de juliol de 1965 no va perdre ocasió de retratar els Beatles sobre l’escenari de la Monumental.

En el curs dels seus treballs de rastreig, Miguel Navarro va tenir coneixement de les fotografies que va fer Puvill aquella nit i es va proposar divulgar-les. A partir d’allà, els dos homes van mantenir el contacte i un dia, durant una conversa banal, Puvill va assenyalar de passada que creia que la seva germana Marta guardava tres entrades del concert dels Fab Four a Barcelona. Com és lògic, el comentari va activar l’instint perdiguer de Navarro, que va aconseguir persuadir la família Puvill perquè cerqués i recerqués fins trobar les entrades. I llavors va arribar la sorpresa, perquè no eren tres, sinó cinc. I consecutives.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Marta Puvill és una egiptòloga eminent que als seus 91 anys conserva encara records de la nit en què va anar a veure els Beatles en companyia del seu marit, l’arquitecte Guillermo Giráldez (coautor del premiat edifici de la Facultat de Dret de la UB al campus de la Diagonal, mort l’any passat), i dels seus germans. «Li vaig preguntar si era fan del grup i em va dir que, sens dubte, li agradaven més que els Rolling Stones», relata Navarro, que, després d’una ràpida negociació, va aconseguir el «recull d’entrades» per un preu que prefereix no revelar.

De moment, aquest arqueòleg del record musical no té previst buscar un nou comprador per al tresor que acaba de desenterrar. La seva intenció és tenir les entrades almenys fins al 2025, any en què, coincidint amb el 60è aniversari del concert de la Monumental, es preveu celebrar a Barcelona una Beatle Week amb concerts, xerrades i exposicions. El projecte encara és incipient, però Miguel Navarro considera que pot ser l’ocasió ideal per ensenyar no només les cinc localitats, sinó també les desenes de fotos que ha anat reunint després de la publicació del seu llibre. Només després de compartir-les amb els fans, apunta, començaria a escoltar ofertes. «No tinc un interès especial a quedar-me-les, perquè ja he après del despreniment –diu–. Soc caçador, no col·leccionista».