Institució musicoteatral
Les Lutiers, com acomiadar-se sense posar-se nostàlgics
El grup argentí va delectar el públic de l’Auditori del Fòrum amb ‘Mas tropiezos de Mastropiero’, obra que evoca els seus èxits històrics a través de peces noves, en la primera de les seves tres nits a Barcelona enquadrades en la seva gira de comiat
Les gires de comiat solen basar-se en la recreació d’èxits i clàssics, però Les Luthiers passaran a la història per haver dit adeu amb un espectacle que, sense deixar de deixar anar una mirada retrospectiva, ofereix obra nova. ‘Más tropiezos de Mastropiero’ representa així l’últim èxit, in extremis, d’un grup que fa 56 anys va crear un format escènic únic a base d’instruments esbojarrats i de la mofa i befa de l’alta cultura musical.
La base del xou, aquest dimarts a l’Auditori del Fòrum (primera de les seves tres sessions), la va posar l’impossible diàleg entre Johann Sebastian Mastropiero, l’autor mitificat i genial, fins ara ocult, del repertori de Les Luthiers (paper deliciosament interpretat per Martín O’Connor), i l’entrevistador ocupat per fer-li confessar els misteris de la seva creativitat, un Roberto Antier més i més catatònic a mesura que les seves preguntes obtenien respostes esbojarrades. Així, recorrent l’historial de Mastropiero, «des dels seus primers fracassos fins als més recents», va transcórrer l’espectacle deixant anar el seu proverbial eclecticisme sonor: la nadala, la balada coral, el txa-txa-txa, el bolero i el conat de rock and roll es van succeir sense conflictes, fent-nos notar que a Les Luthiers hi ha una base de músics i cantants competents.
Del Carnegie Hall al «fri-jol»
Després hi ha el seu sentit de l’humor, amb un accent en l’absurd, encadenant jocs de paraules (Mastropiero ha actuat, ens va explicar, a les sales més prestigioses del món, com el Carnegie Hall, el Royal Albert Hall i el «fri-jol», hipotètic escenari mexicà) i burlant-se de les convencions i la pompa acadèmica. I anant una mica més enllà: a ‘Days of Doris (andante con fuoco de metralla)’ va transitar un territori sensible quan, a propòsit d’una petició de matrimoni, el pretendent, pel fet de fer-la, era qualificat de «mamarratxo, cosificador, masclista i troglodita».
Notícies relacionadesJorge Maronna i Carlos López Puccio, autors de textos i músiques, han aconseguit consumar un últim espectacle en el qual miren cap enrere sense posar-se nostàlgics, citant tan sols un parell de temes històrics, ‘Aria agraria’ (revisada per «el duo Los Cuatro del Norte») i ‘Pasión bucólica’, i reservant per al final els seus icònics instruments inventats. Allà, vestits amb els seus rituals esmòquings, van lluir enginys com l’aparatós òrgan de pistons o el ‘Nomeolbídet’, construït amb un bidet i un tub de PVC, recordant-nos, com va apuntar el savi Mastropiero, que és possible ser alhora seriós i divertit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A Barcelona Un cotxe es precipita a la rambla del Carmel al sortir d’un pàrquing marxa enrere
- La vídua d’Andic demana als fills de l’empresari més diners de l’herència
- MÚSICA Rosalía anuncia un àlbum fet "per primer cop sense por del fracàs"
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Enfrontament institucional El Govern es desmarca del xoc entre la RAE i el Cervantes
- Sanitat animal Una vintena de països ja han tancat la frontera al bestiar boví espanyol per la dermatosi, la llengua blava i la grip aviària
- Música Eric Clapton tornarà a Barcelona el maig del 2026 després de més de 20 anys del seu últim concert a la ciutat
- Denúncia social Una vida digna també és salut mental
- Morts en solitud Espanya no exigeix als jubilats acreditar que continuen vius per cobrar la jubilació
- Palmarès ‘La hermanastra fea’, millor pel·lícula al festival de Sitges