Inauguració

El Grec ja és aquí: 24 acròbates australians i el Cor de Noies de l’Orfeó uneixen forces a ‘The pulse’

El Grec ja és aquí: 24 acròbates australians i el Cor de Noies de l’Orfeó uneixen forces a ‘The pulse’

Darcy Grant

4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

El Grec obre aquest dijous la seva 47a edició amb ‘The pulse’ un magnètic espectacle on es fonen circ contemporani i música coral protagonitzat per 24 acròbates de la premiada companyia australiana Gravity & Other Myths –que ja coneix el Teatre Grec on el 2019 va presentar Backbone’– i 36 cantants del Cor de Noies de l’Orfeó Català. Cada un prové de mons diferents però han après a conviure. La companyia australiana juga amb la força física i l’equilibri, té un domini total del cos i del risc. El Cor de Noies de l’Orfeó Català controla els òrgans interns que fa possible emocionar a través de la veu i del pols de la música electrònica. Junts esperen transmetre un missatge d’esperança demostrant la potència de la col·lectivitat.

És un espectacle ple d’energia i esperança on una muntanya de cossos se submergeix en un mar de veus de forma poètica. «És com si fóssim una ameba que reacciona als moviments dels acròbates. Cada acció provoca una reacció», ha dit Buia Reixach i Feixes, directora del cor en la presentació de l’espectacle amb què aniran de gira a Mont-real (Canadà), Galway (Irlanda) i Graz (Àustria). Es tracta d’una gran i exigent experiència en què fa més d’un any que hi treballa a través de la partitura i dels vídeos de l’espectacle.

«És com si fóssim una ameba que reacciona als moviments dels acròbates. Cada acció provoca una reacció»

Buia Reixach, directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

‘The pulse’ es va crear durant la pandèmia. «Parla de la relació causa efecte, d’aquest pols ho marca tot i que està tant en el so com en la matèria, en el teu dia a dia o les teves relacions. Gran part de la coreografia s’inspira en aquest concepte, per això tot és molt orgànic», ha indicat Darcy Grant, director de la proposta. Les acrobàcies i la música reflecteixen tant la por existencial del desconegut com l’esperança, sempre necessària en els moments d’incertesa. «Quan tot es va parar el que més necessitàvem era tenir esperança, confiar els uns en els altres per tirar endavant. No sabíem quan es tornarien a obrir les fronteres, ni quan tornaríem a ser davant el públic. Hi havia por i necessitàvem sentir-nos connectats». Però si una cosa positiva ha tret de l’experiència i es plasma en escena és que «junts podem fer coses impressionants», afegeix.

Qualitat i versatilitat

Fa una setmana, quan van arribar a Barcelona tant ell com Ekrem Eli Phoenix, compositor de la banda sonora, van quedar sorpresos per la qualitat vocal del conjunt a l’escoltar-lo per primera vegada en directe –i sense necessitat de partitura– cantant les melodies de l’espectacle al Petit Palau. I després d’haver assajat només dos dies amb tot l’equip d’acròbates a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors, els ha sorprès la rapidesa amb què les joves cantants d’entre 16 i 25 anys s’han integrat al xou. A priori no era gens fàcil.

«El que més va costar el primer dia que vam estar tots els intèrprets junts va ser que les noies em miressin a mi perquè al·lucinaven amb els acròbates», ha reconegut Reixach. La directora, que com la resta d’intèrprets està tot el temps en escena però ella, a més, es marca una improvització ¡de 12 minuts! «Vaig cantant sobre el coixí de veus del cor en bucle que interpreta ‘Il lamento della ninfa’ de Monteverdi. M’inspira allò que veig. I, la veritat, és fantàstic. No estem acostumats a fer això en el cor», admet encantada amb l’oportunitat d’experimentar i descobrir noves senderes.

«Quan tot es va parar el que més necessitàvem era tenir esperança, confiar els uns en els altres per tirar endavant»

Darcy Grant, director de ‘The pulse’

Notícies relacionades

La música és original però inclou melodies tradicionals com la cançó de bressol ‘Mary has a little lamb’, traduïda al català per a les funcions a Barcelona, i obres sacres com el ‘Magnficat’ que ressalta la figura de la de la Verge Maria i la de dones d’avui que, com ella, pateixen. «La partitura deixa molts moments oberts a la improvisació, a interpretacions lliures que les noies han de cantar responent als moviments que es generen a l’escenari. Això suposa una feina extra que surt de l’habitual. Durant l’espectacle hi ha molta interacció entre cor i acròbates.

Per a Grant, la clau és que tothom se senti a gust a escena. Per a això la seguretat és primordial perquè el risc existeix. «Som uns experts a calcular i controlar riscos», indica. «Si es produeix alguna bogeria cal saber l’estratègia a seguir».