Segona jornada del festival

Tres perles de divendres de Sónar: un cafè amb Merca Bae, pantalles hipnotitzants i un carnaval sense samba

Tres perles de divendres de Sónar: un cafè amb Merca Bae, pantalles hipnotitzants i un carnaval sense samba

Jordi Otix

1
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«¡Són només les 17.15, eh!»

Un tio, part d’un grup de col·legues d’aquests que fa anys que venen al festival, advertia els seus amics: «¡Són només les 17.15, eh!». Punxava el DJ i productor espanyol Merca Bae, un d’aquests artistes que tenen la difícil papereta d’escalfar les hores iniciàtiques de la festa. Poquíssim després el mateix home cridava –un pla «¡som-hi!»- quan el músic acabava de descordar l’enèsim ritme perquè l’energia sobresortís de l’escenari cap al públic. Un ‘sound-system’ multiestil provinent del ‘2048’ (títol del xou), el futur amb la marca de Merca Bae que desperta qui sigui a l’hora del cafè.

El poder paralitzant de Manabe

L’artista japonès Daito Manabe, habitual del Sónar, té un poder hipnotitzant. A través del so i les pantalles (les sis verticals i l’horitzontal que governa l’escenari +D), situa els espectadors davant seu i els paralitza, els sotmet. Música i vídeo s’uneixen per a una poció que componen una ‘perfomance’ que el nombrós públic que va congregar el japonès va sentir com una experiència visual. Enmig d’un públic immòbil, un xaval es mou bruscament seguint el ritme espasmòdic a què creix el monstre blau que es projecta a la pantalla. Al seu voltant, tot quiet, menys les imatges que evolucionen sense parar.

Un carnaval sense samba

En un macrofestival com aquest és difícil lluitar contra els peixos grossos que, en aquest cas, actuen a pocs metres de tu i atreure el públic. Va passar amb The Blessed Madonna –reina del vespre des de l’escenari gran– i el ‘b2b’ (dos DJs punxant simultàniament), de BADSISTA i Cashu, tot i que les dues artistes brasileres, provinents de l’‘undergorund’ ‘queer’ de São Paulo, estiguessin brindant des de l’escenari ritmes frenètics al demandant públic. Un carnaval per a devots de l’electrònica (aquí no hi ha samba) i amants de l’un contra un, del camp de futbol o la taula de mescles.

Temes:

Música