Fred Again... i Skrillex, amics i reis de la matinada al Primavera Sound

La fórmula dels seus discos ‘Actual life’, diaris personals que es poden ballar, és guanyadora: Fred Gibson busca a les xarxes socials i al seu mòbil per trobar algun fragment vocal d’un artista conegut o encara per conèixer, o fins i tot d’una persona corrent, per utilitzar-lo com a nutrient sentimental per a produccions ‘techno’, ‘UK garage’ o ‘nu-disco’ de sensibilitat i contundència. De vegades ell mateix se suma com a capa vocal en mode baladista. 

Traslladat aquest any a un dels dos escenaris grans del festival, aquest follet sempre rialler, malgrat el seu estil melancòlic, va saber animar tant els seus fans més fidels i puntuals com aquells que, atrets per les melodies feridores i/o els ‘beats’ d’impacte, van acabar afegint-se a aquesta festa reparadora. 

¿Moments clau? Bàsicament, tots. Amb els vídeos dels quals Gibson ha pres les veus hàbilment sincronitzats com a visuals, allò va ser un constant estímul en tots els nivells. De la depressió convertida en emoció ballable a ‘Sabrina (I am a party)’ a la trobada amb 070 Shake a ‘Danielle (Smile on my face)’, passant pel doble ‘knock out’ d’‘Angie (I’ve been lost)’ i ‘Marea (We’ve lost dancing)’. Sense oblidar-nos del gran exercici de suspens, de gratificació retardada, que es va marcar amb ‘Baby again...’, la seva col·laboració amb els seus bons amics Four Tet i Skrillex, també presents pel seu compte al programa de divendres.

Notícies relacionades

Depeche Mode imposa el seu ‘carpe diem’ en el Primavera Sound

Kendrick Lamar al Primavera Sound: l’espectacle d’un ‘flow’ 

De fet, va ser el segon qui va tenir la missió de mantenir ben alt l’hedonisme en l’antic Mordor després del desplegament de Fred. No hi havia dubtes que sabria fer-ho i, a més, amb armes una mica més subtils i diverses que quan era emblema del ‘dubstep’ maximalista. En els últims anys hem vist Skrillex girar amb estil cap a una EDM més pop, grans imbricacions amb el trap i astuts himnes emo-rap; eficàcia i classe semblaven assegurats. 

Però el seu set no va ser imparable en principi: es va aturar poc després del ‘Skanka (VIP)’ de Hamdi per prevenir desgràcies. Un cop pirotècnic va prendre la tela que cobria uns focus i va començar una petita crisi. «¿Això és foc?», va preguntar Sonny Smith en un moment que, ara que l’ensurt va quedar en res, es pot recordar gairebé amb humor. Quan, després de mitja hora d’aturada, Skrillex hi va tornar, es va veure ràpidament que l’única pirotècnia de la resta de la nit consistiria en ritmes explosius o ‘drops’ de llegenda.