LA CITA MUSICAL AL FÒRUM

Kendrick Lamar al Primavera Sound: l’espectacle d’un ‘flow’ 

  • Depeche Mode imposa el seu ‘carpe diem’ en el Primavera Sound

  • Primavera Sound 2023: New Order, ara amb sentiment

  • Blur: eterna joventut, bogeria col·lectiva i coreografies cubistes al Primavera Sound

Kendrick Lamar al Primavera Sound: l’espectacle d’un ‘flow’ 

Ferran Sendra

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Kendrick Lamar, el raper més atlètic i ambiciós de la seva generació, va assaltar divendres el Primavera Sound amb el que es podria considerar una versió (encara) més minimalista de la seva gira ‘Big Steppers’, la que posa en escena aquest gran disc de teràpia (‘Mr. Morale & the Big Steppers’) construït a base de reflexions, confessions, contradiccions i relacions, entre les quals hi ha la que manté, complicada, amb la seva ben merescuda fama.

En altres paraules: ens quedem sense joguines com el piano, el ninot de ventríloc o aquest cub gegant i transparent que vèiem com s’elevava amb ell dins a la pel·lícula de concert disponible a Prime Video. El minimalisme, en realitat, era això: alguns telons canviants sobre l’experiència negra, menys ballarins, hàbils jocs amb els llums. Escenografia potser una mica menys rica i impactant, però el ‘flow’ de Lamar és més que simple espectacle. Claredat, energia, elasticitat: ningú fa això com ell. I menys durant 90 generosos minuts. 

Es va saber, o, més ben dit, es va recordar, des de la poderosa arrencada amb ‘N95’, primer extracte d’un nou repertori que va combinar amb ‘hits’ d’èpoques anteriors, cada una amb la seva personalitat sònica: ‘ELEMENT.’ com a primera representació de l’avançat retorn a les essències i els ‘samples’ ‘boom bap’ de ‘DAMN.’, de 2017; ‘A.D.H.D’ com a estrany ‘flashback’ del seminal ‘Section.80’, de 2011; ‘King Kunta’, al seu moment James Brown, com a primera porta d’entrada a la riquesa G-funk de ‘To pimp a butterfly’, aquella cimera expansiva convertida en banda sonora del moviment Black Lives Matter. 

Notícies relacionades

Durant l’imponent curs de la seva exhibició, sense gairebé moments de descans ni espai possible per a la desgana, va recordar també les seves col·laboracions amb Pusha T (‘Nosetalgia’), The Weeknd (‘Sidewalks’) i el seu jove primer Baby Keem, en persona per recuperar la seva cançó ‘vent’ i l’encara superior ‘family ties’, que ja havia sonat hores abans a l’estel·lar concert de Keem, tot i que sense estrofa de Kendrick.

Difícil posar un però a la selecció o la interpretació, tot i que deixar a mitges un (fals) himne de festa com ‘Swimming pools (Drank)’ tenia alguna cosa d’autoboicot. Sort que ho va compensar poc després amb una ‘HUMBLE.’ de punt i a part, cimera de la nit, segur que del festival