PRIMAVERA SOUND

Primavera Sound 2023: New Order, ara amb sentiment

  • Festa amb soul, fúria hardcore i cants a Beelzebub en la primera jornada del Primavera

  • Primavera Sound 2023: els concerts que es podran veure gratis en ‘streaming’

  • Primavera Sound: 10 concerts que no t’hauries de perdre si vas al festival

Primavera Sound 2023: New Order, ara amb sentiment

FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

New Order, la llegenda synth-pop i dance-rock sorgida de les cendres de Joy Division, tornava dijous al Primavera Sound després de deixar un sabor una mica amarg en l’edició del 2005. Aleshores, el baixista Peter Hook encara formava part de la banda i el malestar intern saltava a la vista, però sobretot a l’oïda. El 2023, tot és diferent. Segons va explicar Bernard Sumner (veu i guitarra) en una recent xerrada al festival South By Southwest, per a ells ara tocar és «com muntar una festa i que la droga sigui la música».

Notícies relacionades

La seva festa de dijous a la nit va començar una mica gris: un clàssic com ‘Regret’ mereixia alguna cosa més que aquell so per definir i aquella veu per escalfar. Però ja amb l’immediatament posterior ‘Age of consent’ van començar a recordar la seva condició de pioners rarament igualats de l’encreuament de les guitarres amb l’electrònica i els ritmes de ball. Tema a tema, el so va guanyar força. Impactava veure el bateria Stephen Morris sincronitzant-se amb els ritmes programats. Pot ser que a Sumner li continués fallant una mica la veu de vegades, però ho compensava amb sentiment, amb les seves evidents ganes de ser allà. De continuar fent-nos ballar. 

Van aconseguir aquesta comesa menys amb el seu material de l’última dècada (l’àlbum ‘Music complete’, el single ‘Be a rebel’), en el qual potser confien en excés, que amb clàssics inevitables i exigibles de tota la vida: ‘Sub-culture’, ‘Bizarre love triangle’, una accelerada ‘True faith’ o, sobretot, l’icònic ‘Blue monday’, el tema que Sumner va endevinar que reconeixeríem de seguida. Però les cançons més corejades per un públic realment intergeneracional segurament van ser ‘Temptation’ (en l’extensa versió que s’ha convertit en clímax eixordador dels seus directes) i una final ‘Love will tear us apart’, de Joy Division, ideal per completar la (pre)història.