Lluís Homar estrena ‘La discreta enamorada’, de Lope de Vega, a ritme de rock

Lluís Homar torna al Teatre Romea amb una moderna i rockera versió de ‘La discreta enamorada’ que sintonitza amb l’esperit dels que integren la Jove Compañía Nacional de Teatro Clásico. Són 14 actors i actrius en escena, a part de tècnics, que fan possible la funció. El muntatge acaba d’arribar al Teatre Romea, on estarà tres setmanes, després de la seva estrena a Màlaga.

«L’obra mostra el que hi ha davant i darrere d’escena» i ensenya les tripes del teatre, ha explicat Homar, premiat actor de dilatada trajectòria que des del 2019 dirigeix la Compañía Nacional de Teatro Clásico que s’ha encarregat de capitanejar aquesta producció.

«Lope em fascina perquè fa teatre popular de qualitat. ‘La discreta enamorada’ és una obra mestra, perfecta tant en la seva forma, com en la seva estructura i els personatges», ha ressaltat Homar que fa un any va presentar al mateix escenari un altre títol del mateix autor, ‘El fingido verdadero’. Posar en valor les paraules d’un dels grans del Segle d’Or és la missió dels joves intèrprets elegits fa un any en unes audicions a què es van presentar gairebé mil candidats de tot Espanya.

Menys Homar i Montse Díez, que encarnen els personatges grans de l’obra –la viuda Belisa i el capità Bernardo–, la resta d’intèrprets han debutat amb la companyia amb aquest muntatge després d’un període de cinc mesos de formació en vers barroc, entre d’altres. Cada nova generació aporta la seva visió a un clàssic. En aquesta versió els joves intèrprets han creat músiques i balls per imprimir una energia que connecta amb «una idea de revetlla i de festa», segons Homar.

La seva posada en escena fuig del naturalisme. L’acció transcorre en un descampat que es transforma per art de màgia quan uns joves fan seva l’obra i munten aquesta comèdia que reivindica la llibertat de la dona. El vestuari de Deborah Macías combina elements de la nostra època i del segle XVII i en l’escenografia minimalista de Jose Novoa destaca amb unes grans lletres de neó la paraula ‘Hope’, esperança.

Contra el sistema

‘La discreta enamorada’ (1606) critica amb humor els casaments de conveniència i les diferències d’edat produïdes en aquest tipus de matrimonis. «És un dels títols que mai havia interpretat la Companyia Nacional. Una comèdia meravellosa amb una lírica incomparable. Em fascina com Lope trasllada la vida a l’escenari i l’escenari a la vida», ha assenyalat Homar, director d’aquesta versió moderna on el vers es diu amb naturalitat. «El nostre treball és fer que el vers s’entengui i arribi a tothom», ha indicat Díez.

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

Homar s’ha centrat en el retrat dels personatges. «Els clàssics no és que siguin vius, són vida», ha recordat l’actor i director format al Teatre Lliure. «Aquesta obra és una oportunitat per adonar-nos que el teatre clàssic és contemporani».

El seu repte és entretenir, divertir i connectar amb el públic d’avui amb una història d’embolics escrita en vers fa quatre segles que confronta dos mons, el dels adults i les seves regles afins el sistema, i el de les noves generacions amb una altra visió. La protagonista és Fenisa, una jove que, com a bona filla, accepta casar-se amb qui no desitja, el capità Bernardo, molt més gran que ella, per així poder acostar-se a qui realment estima: Lucindo, el fill del militar. La seva dissimulació i enginy li permetran, després de molts malentesos i confusions, evitar el seu destí i unir-se al seu veritable amor.