Pablo López: «Els concerts són el motiu pel qual faig tota la resta la vida»

La nova gira de Pablo López arrenca el vol aquest divendres a Barcelona de la mà de dos colibrís, un de vermell i un de blau, imatge del disc que el malagueny està cuinant i d’unes cançons que anirà donant a conèixer al llarg de la trentena de concerts que el portaran per tot Espanya els pròxims vuit mesos.

«Començar en un recinte tan gran i tan important com el Palau Sant Jordi de Barcelona és un atreviment», ha reconegut aquest dijous en una entrevista amb Efe.

«Però Barcelona abraça moltíssim, és molta mare per a mi, i crec que em pot fer una abraçada molt bonica, que em doni forces per a la resta de la gira», ha afegit amb referència al títol d’una de les dues cançons del nou disc que ja es coneixen, «El abrazo más grande de todos los tiempos».

L’autor d’èxits com «Tu enemigo» i «El patio» confessa que necessitarà «tota la força de la gent» perquè està espantat «per l’abisme que suposa iniciar una gira».

«M’assec al balcó, davant un precipici al qual saltaré –afegeix-, però és un precipici preciós, perquè els concerts són per a mi molt importants, són el motiu pel qual faig tota la resta en la vida».

Curiosament, aquest gran amant del directe ha estat un any i mig sense sortir de gira. Va ser l’artista espanyol que més concerts va oferir durant la pandèmia, més de vuitanta, però el 2022, quan tothom es va llançar a la carretera, ell es va quedar a casa component un disc per al seu gran ídol Raphael.

«Les coses han anat així –explica-: després de les emocions de les dues gires del 2020 i 2021 necessitava assimilar tot allò. Quan només feia quatre mesos qu era a casa vaig tornar a sentir el cuc, però ja m’havia embarcat en altres projectes, estava component i estava sent molt enriquidor».

Quan s’ha alliberat d’aquests projectes ha tornat a sortir al balcó davant el precipici: «tenia tantes ganes de veure el meu públic que li he demanat permís per sortir de gira sense tenir encara el disc i he tingut el seu vistiplau».

L’àlbum sortirà al novembre, però ja hi ha dos colibrís volant: «El abrazo más grande de todos los tiempos» i «Quasi».

Aquestes dues cançons són tan importants per a ell que les porta tatuades al braç, explica mentre s’arremanga la jaqueta texana i busca entre els seus múltiples tatuatges un colibrí blau i un de vermell.

«Primer va ser el colibrí i després les cançons –recorda–. Va ser a Mèxic, vaig somiar amb un colibrí, tot i que no n’he vist mai cap, i vaig pensar: és com les cançons, no n’he vist mai cap, però existeixen».

La resta de temes del disc ja els té al cap, però acabarà de donar-los forma i de gravar-los durant la gira. «Vull emportar-me a l’estudi de gravació tota l’energia del públic», aclareix.

«Aquestes noves cançons són més salvatges –avança-, per això necessito que l’energia que genera una gira s’imprimeixi al disc».

«Jo sempre he sigut honest –afirma-, però en aquest disc encara ho soc més. Els dos colibrís m’han ficat en jardins especials i he començat a gratar. He entrat a les cavernes de mi mateix i el públic m’il·luminarà».

Una d’aquestes cançons ja està acabada i Pablo López vol presentar-la demà al Palau Sant Jordi, però potser en l’últim moment la por l’hi impedirà, admet.

«Jo no podré ser mai com els artistes urbans i de reggaeton que treuen un tema cada setmana –declara-. Cada cançó és una part del meu cap i dels meus intestins, no puc desprendre’m d’un apèndix tan sovint».

El primer apèndix d’aquest disc, «Quasi», el va somiar a Mèxic perquè aquest país ja s’ha convertit en la seva segona casa. Allà va néixer la primera cançó del disc fa un any i allà la va interpretar per primera vegada en directe el mes d’abril passat.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

La gira espanyola comença demà a Barcelona, ciutat d’inicis i finals per a López, ja que aquí va començar i va acabar l’anterior ‘tour’, però a nivell mundial va arrencar el mes passat amb cinc concerts a Mèxic i dos més a Costa Rica i Guatemala, dos països en què no havia tocat mai fins ara i que l’han acollit «amb gran carinyo».

«Ha sigut un esvalot –ha dit-. Estic de tornada a l’engranatge de tocar i Amèrica ha sigut com posar el turbo o trucar el cotxe per sortir disparat. Arribo a Espanya calentó».