Substituts i foteses en el concert de la coronació

Si el perfil dels artistes que van participar aquest diumenge en el Coronation Concert, al castell de Windsor, és indicador de la salut de la monarquia britànica, els fans de Carles III i Camil·la tenen motius per inquietar-se. Mira que parlem del Regne Unit, alt bressol de la cultura pop, però, a l’hora de la veritat, ¿què vam tenir? ¿Potser Paul McCartney? ¿Pink Floyd? ¿The Who? ¿Depeche Mode, Oasi, Massive Attack...?

Molts dels protagonistes ni tan sols eren súbdits britànics, i consta que diversos convocats van al·legar causes més o menys raonables per ser baixa: Sir Elton John està de gira per Alemanya; Ed Sheeran, per Texas; Adele, ocupadíssima a Los Angeles, etcètera. Potser l’organització va voler apel·lar a una idea d’universalitat de la monarquia, però es va fer estrany que les més grans estrelles d’un concert en honor als monarques britànics fossin Lionel Richie i Katy Perry. Tot i que un cop allà, tots dos van donar ‘entertainment’ a la seva lluent manera: l’ex Commodores, proclamant la seva naturalesa senzilla en la balada ‘Easy’, assegut al piano, i aconseguint que els homenatjats s’aixequessin dels seients amb ‘All night long’. I Perry, atacant ‘Roar’ i ‘Firework’ amb poder vocal (elevada per un poderós cor) i lluint una faldilla gegant daurada bombada amb aires de princesa de film de Tim Burton.

L’ambient de fantasia va dominar la posada en escena, amb números com el de ‘Somewhere’, de ‘West side story’, a càrrec d’una ‘joint venture’ del Royal Lucy

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

Ballet amb la Royal Shakespeare Company i altres agrupacions amb l’adjectiu ‘royal’. Duets de conte de fades per part del virtuós xinès del piano Lang Lang amb la veu de Nicole Scherzinger, i potència operística a càrrec d’Andrea Bocelli i Sir Bryn Terfel. I la tendra i molt sentida Lucy, guanyadora del concurs ‘The piano’, del Channel 4.

¿I el pavelló pop britànic? Que els ex ‘teenagers’ –ara ja amb 50 anys– de Take That (des de fa temps reduïts a trio) fossin la més gran atracció ja ho diu tot, tot i que aquest ‘Never forget’ amb redoblats cors gòspel va propiciar sospirs a Windsor. Per sort, hi va haver Steve Winwood, colant-se discretament en la primera part del xou, tot i que no es va dignar a repescar ni un míser ‘hit’ de Traffic o l’Spencer Davis Group, sinó que va abordar un èxit dels vuitanta, ‘Higher love’, entre banderes dels països de la Commonwealth. Ah, aquest sentit de la jerarquia.